Gin me!

De vacances!

2010-04-21T16:57:00.003+02:00

No res que com no tinc massa temps per a escriure en dos llocs a la vegada, clausure temporalment este blog (el dixaré obert) i podeu seguir-me (si vos abellix, clar) a: Una bicicleta amb cistella on escriuré durant els pròxims mesos mentre estiga a Münster. Espere tornar quan tinga més temps i tot això!

This is a prova

2010-03-25T23:09:00.000+01:00

No res, probando probando el disenyador de plantilles de Blogger. La veritat es que és l'ostia in vinegar. El problema és que no em trau una barra de menú dalt de la primera entrada i deuria estar.

Hospitals

2010-03-05T19:01:00.003+01:00

Quan anava a l'escola, probablement 5é o 6é d'EGB tenia un mestre més fatxa que Martines que un dia, no se perquè, va preguntar a classe quin era el millor lloc per a ficar un hospital. Jo vaig alçar la mà i vaig contestar que a prop de la ciutat i no molt apartat d'una carretera o via d'accés per a que la gent arribara fàcilment. Li vaig dir això basant-me en que ma mare, en aquell moment, treballava a la Gran Via i era un hospital molt prop de la ciutat al que s'accedia directament per carretera.

El mestre em va contestar que estava equivocada, que un hospital havia d'estar en un lloc apartat, amb una paret circumvalant el perímetre per a evitar sorolls que vingueren del carrer i del trànsit i així garantir tranquilitat als pacients. També em va dir que, sense dubte, havia basat la meua resposta en que ma mare treballava a la Gran Via, però que això era un hospital mal fet, mal pensat o no se que va dir.

Esta història em va vindre de sobte al cap tornant ahir cap a casa des de l'UJI, quan vaig passar davant de l'Hospital de la Magdalena, hospital privat que, curiosament, complix amb la descripció del mestre.

En qualsevol cas, continue pensant el mateix que pensava quan tenia 12 anys.

Coses que fer en aquest mes de Març

2010-03-01T12:54:00.004+01:00

Entre altres:

Anar a fer-me el passaport i la targeta sanitària europea.
Pintar les reixes de la caseta de verdet.
Ordenar l'habitació: tirar trastos, papers i roba vella.
Comprar el bitllet d'avió per a Alemanya.
Anar a DHL a preguntar quant costa enviar un paquet a Münster.
Acabar de llegir "La economia del Hidrógeno" i començar algun altre.
Vore LOST fins que em fique al dia (vaig pel 5x11!)
Comprar-me una motxilla gran que fer servir d'equipatge de mà.
Esport? (jejeje
Fer un llistat de coses que necessitaré per al viatge.
Anar a la pelu!
Organitzar una festa d'acomiadament! O dos!
Formatejar el portàtil gran.
Passar-me per fi a Wordpress.
Anar a València amb els de classe per a que vegen una Mascletà i les Falles. Ole folclore!
Salvar el món.

Ich habe ein problem mit Deustch sprache

2010-02-15T17:56:00.005+01:00

Mein Deustchlehren nicht wisse wie ist meine Name und ich habe seit Oktober zum Unterricht gegangen.

I la veritat és una cosa que em molesta prou que, unit a la seua tendència a deixar-nos a tots en evidència quan fem algun fallo a classe fa que la experiència d'anar a classe a aprendre un nou idioma que, a més, és endimoniadament difícil, siga horrible. Em passe l'hora i mitja mirant el rellotge, desitjant que no em pregunte o que no em faça llegir, perquè si m'equivoque m'apuntarà amb el dit simulant que té una pistola a la mà i em mata, o dirà "Alaaa!" o "Nada, muy mal, siguiente" o em preguntará "Cuál es el problema de este ejercicio? No es tan difícil." o qualsevol cosa així.

El problema de este ejercicio es que només duem sis mesos donant Alemany i u no pot pretrendre com pareix que ell vol, que a este nivell el personal tinga una fluidesa verbal de tercer o quart curs més quan no hem donat ni una estructura gramatical complexa ni, fins hui, el passat dels verbs, cosa que he aprofitat per a escriure la frase en blau que inaugura aquest post.

Que li estic agafant mania a l'idioma, que li farem.

Indignació.

Multitoxicomania

2010-02-08T18:20:00.004+01:00

Del Dilluns passat a este m'he passat pel cos: Flumil, Fluimucil, Paracetamol, Ibuprofé, Cristalmina, Betadine, aigua oxigenada, Trombocid, Progesterona, Omeprazol i Utabon.

I lo únic que tenia era un costipat sec i un tall al dit que em vaig fer el dissabte serrant a la caseta.

Dicotomia

2010-02-04T22:11:00.003+01:00

Cada vegada que entre a uns lavabos públics i em llave les mans se'm presenta el següent problema:

Serveis @ UJI

Quina de les dues coses serà menys "agressiva" amb el medi ambient?

Puc secar-me les mans amb la secadora de mans elèctrica o amb una (o més) servilleta de paper. En qualsevol dels dos casos es tracta de consumir alguna cosa, paper o electricitat, per no parlar ja de l'aigua utilitzada, que ja seria més un tema d'higiene. Quantes vegades al cap de l'any em puc llavar les mans a la universitat? Habitualment és fàcil que me les llave dos vegades, potser tres (hi passe moltes hores, no soc una re-maniàtica de la neteja!). Pareix que no però probablement serien centenars de servilletes o d'enxufades de la secadora a l'any. I la electricitat què? Es que nadie va a pensar en los niños?

La major part de les vegades acabe secant-me les mans als vaquers.

Hello moto!

2010-01-25T22:10:00.005+01:00

Els dies passen i em queda al voltant d'un mes per a entregar el projecte i encara no he redactat la memòria, que ha de tindre unes 50-60 avorrides pàgines. Com he dit més d'una vegada en este espai, si el dia tinguera 30 hores, jo seria més feliç. Però no, només en té 24 i servidora va de puto cul.

No obstant, volia escriure alguna cosa per que ja estic començant a perdre la costum i m'agrada escriure ací!

El Dissabte vam anar a sopar a La Piazzeta a Almassora (workitout!), un poble més que desconegut per a nosaltres. Ens ho vam passar amuntó bé anant d'Onda a Almassora, ja que vam tirar per uns camins pels quals apenes cap de nosaltres havia passat i pareixia que triavem les eixides de les rotondes de forma quasi aleatòria! jaja! De pura sort vam arribar al restaurant en qüestió a la primera i....estava a re-tope! En tota ma vida havia vist tanta gent fent cua per a entrar a un lloc a sopar. Oh no! Eren les 10 i mitja quasi!

Pero el club ondero encara tenia un as a la mànega: Lele es va arrimar a una xica i li va dir que havia tocat prèviament i que ens havien anotat (que no reservat) una taula per a cinc i la xica li va dir que yes, però que faltava muntar-la. Total que vam passar discretament (per si ens pegaven) davant de 30 persones i vam passar a la taula on vam menjar un dels sopars més satisfactoris i bons que he menjat mai! :D

La eixida va ser tan diver com la entrada i a sobre uns gitanos d'un pub (El Algibe crec que es dia!!) proper, en vore'ns parades per a entrar al cotxe (que estava davant del pub) mentre Tuxi i Marbre es fumaven un filter ens van dir: "Cheeee, que parecen de la seeecreeetaaa!". Jo, que ja estava asseguda al volant, en sentir això vaig pensar, "Osti, que estos mos furten! Amaga't el mòbil!" jaja!. I ràpidament se'n vam entrar al cotxe, menys Marbre que va aguantar la compostura com una campeona. Li va faltar amollar el clàssic: "Cheeee, primooo". jajaa!

I bueno, després al Xaplin a ferse un gintonic per a baixar el soparot i a continuació al Public (la principal interessada Maw, of course! jaja) on vam "gaudir" de la nostra promesa local que es candidata a Eurovisió. A les 3 a caseta a fer bondat.

Un drama

2010-01-11T12:15:00.002+01:00

No se m'ocorre un nom per al nou bloc a Wordpress, la plantilla que més m'agrada és la que utilitza Luen i no voldria repetir-me, estic indecisa sobre si registrar un domini pour moi o no i a sobre fa un fred que em té carpida del tot! AGGG!!

Migrar o no migrar?

2009-12-25T23:07:00.003+01:00

Estic començant a mirar plantilles i coses de Wordpress de forma seriosa que Blogger me té molt avorrida! A vore si estrenem l'any (que serà que no) en un nou servei de blogging! UHO!

Ah, per si algú no ho sabia encara, tinc un 3 en l'examen de Processadors. Vivah! Altra vegada a estudiarmeu tot. Un gustaso. De 4 que se vam presentar a la extraordinària, 4 hem suspés i la meua és la nota més alta, no cal que diga més...

Aixina que tinc un 2'5 en Setembre i un 3 en Desembre, després de setmanes i setmanes d'estudiar.

Fills de puta sent al fondo? Què cabrons, potser? Pues això.

Nota curta

2009-12-02T22:57:00.003+01:00

Continue amb la mateixa dinàmica de feina que estes últimes setmanes: L'examen de Processadors és el dia 11, el Divendres que ve. No estic nerviosa, ni massa preocupada; ja no tinc la pressió que tenia al mes de Setembre però no em puc encantar i he de continuar estudiant una miqueta més perquè si no, al pot again. En qualsevol cas, si suspenc, igual demane una compensatòria a vore si me la donen perquè sincerament a estes altures m'importa ben poc tindre un "Compensa" a l'expedient acadèmic o un punyetero cinc pelat. Vull tindre el títol després de tant de temps i d'esforç i passar d'una assignatura que molt dificilment m'aportarà alguna nova habilitat o coneixement. No em tinc que dedicar a construir compiladors (més que res perquè ja estan tots inventats, com aquell que diu) i m'abellix moltíssim respirar fondo i pensar: "Per fi soc enginyera".

Here I am

2009-11-10T00:26:00.005+01:00

Després d'una llarga absència, torne a escriure. El motiu d'aquesta no ha sigut cap altre que el que la majoria ja coneixeu: feina del màster. Mon pare em diu: "No volies màster, jas màster" i en això estic. Resulte que el susodicho màster està muntat estil Bolonya (¡cómo no!) i això signifique unes 4 hores de classe diàries en lloc de les 8 o més a les quals m'he hagut d'acostumar al llarg de la carrera i molta feina a casa. Es a dir, que a classe t'expliquen un poc com està el tema i ja t'apanyaràs però m'has de fer X entregables durant el curs o un treball/presentació per a d'ací dues setmanes. I en anglés, of course.

Veritat és que per conforme està muntat el màster el primer semestre és molt informàtic, cosa que a mi em va amuntó bé perquè tot i que hi ha molta feina, no em costa molt de temps de fer... no vull pensar amb els companys de classe, que la majoria no son informàtics, el calvari que estaran passant amb les bases de dades i altres perles que ens donen...

No obstant hi ha una assignatura, Introduction to GIS, que és l'única de moment (fins que en comencen de noves aquesta propera setmana) que em du pel carrer de l'amargura perquè d'aquesta si que no tinc ni la més remota idea i em tire hores i hores amb ella, buscant informació i conceptes geogràfics que per a mi son desconeguts. Per exemple hui, per a fer una pràctica he estat com a 6-7 hores amb ella que deuria costar 3 o 4. Divertidíssim!

I en aquest context, tinc que traure temps novament per a la meravellosa Processadors de Llenguatge l'examen de la qual serà entre el 10 i el 20 de Desembre, em pense. Ja he començat a estudiar i tal però em falta temps per tots els costats i la veritat és que la motivació no és molta després de l'estiu de merda que he passat estudiant com una condenada. Però que li farem? C'est la vie!

Canviant de tema: Vull comprar-me un mòbil ja que duc el vell de Vir desde Juliol o una cosa així. La meua il·lusió de l'any seria comprar-me un Iphone i m'ho estic pensant perquè mon pare disposa de molts punts de Movistar i l'altre dia vaig assaltar el cerdo-vidriola i em vaig endur una sorpresa molt grata, ja que el porquet estava ben gros. No obstant, tot i que no em suposaria una despesa econòmica grandíssima, continua sent una despesa gran i per tant, el meu cap també comença a orbitar al voltant d'una HTC Magic negra comprat per Ebay. Més barat i prestacions similars a l'Iphone però menys cuco en quant a disseny i sistema operatiu. Estic prou indecisa, la veritat, potser m'espere a Nadal a vore si apareguera alguna oferta Movistarera (quin xi$te!) de la qual poder traure profit.

En fi que així estic i que la meua vida no és molt més interessant de moment! Potser quan a l'Abril me'n vaja a Alemanya tindré més cosetes que contar. Si es que amb el Feisbuc una no està mai off del tot!

PD - Visca el cult a l'ego!

PPD - També estic pensant en canviar definitivament a Wordpress perquè ja no em dieu gran cosa al tag o almenys de plantilla de blogger perquè ja estic prou farteta d'aquesta. El problema és que no tinc dos hores seguides d'asseure'm i començar a trastejar! Ja vos contaré!

La Ciencia española NO necesita tijeras

2009-10-06T22:20:00.006+02:00

Si un@ presta atención a las noticias de los medios generalistas y a lo que dicen los sociólogos, comprobará que uno de los problemas que más preocupan en Occidente es la creciente destrucción de empleo y no precisamente por los efectos de la crisis (que también) sino que es algo que lleva ocurriendo años y que tiene dificil manejo.

Resulta paradójico que la informatización y la implantación de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC) sean en buena parte las responsables de este desconcertante suceso, pues con la mecanización, la mejora de las comunicaciones y de las transacciones comerciales, donde antes se necesitaban 100 obreros para realizar una tarea, ahora son necesarios muchos menos que encima tienen una productividad mucho mas alta, con lo que el empresario, de rebote, es feliz.

El efecto nocivo es que cada vez el número de parados va en alza y es un hecho generalizado para los paises desarrollados, por mucho que se empeñen los gobiernos Occidentales en bajarlo. Además, no hay una solución directa ya que una de las pocas ideas posibles para frenar este efecto, sería dejar de continuar innovando y mecanizando tareas manuales y que, además, los empresarios no moviesen sus plantas de producción a paises como China, India o Bangladesh. Cosa dificil, claro está.

Pero otra idea más realista que SÍ debería funcionar, pasaría por fomentar la creación de nuevos puestos de empleo invirtiendo dinero en I+D+i, Ciencia. Nuestros nuestros vecinos europeos ya lo hacen desde hace años: su inversión en Ciencia es mucho más grande que la española, en algunos casos se acerca al 25% del PIB del país cuando aquí se ha invertido (si no estoy mal informada) alrededor de un 15% del PIB. Y eso que ha aumentado sustancialmente desde 2004, que por aquel entonces no llegaba al 7%.

Con lo crear empleo relacionado con I+D+i no quiero decir que el peón de fábrica se ponga a científico, si no que de esta inversión se podrían derivar empleos que no giraran tan en torno del turismo y la construcción y no peligraran en cuanto uno de estos dos sectores va mal. También con esta inversión, se crearían nuevas empresas innovadoras, como puedan ser en estos últimos años las dedicadas a instalación de energía renovable en hogares u otras dedicadas a la domótica. Algo inimaginable hace diez años.

Disminuir un 38% el dinero para Ciencia de los Presupuestos Generales del Estado, significa que una parte importante de los proyectos de investigación que se están llevando a cabo en España se verán aplazados de forma indefinida, que muchas personas del sector perderán su empleo y otras empresas vinculadas directamente al mismo se verán también afectadas de forma negativa, pues perderán clientes con los que trabajar. Y no estoy hablando de proyectos científicos dignos de la NASA, sino personas que contribuyen en programas europeos y mundiales a combatir el Alzheimer o el cáncer, desarrollar nuevos tipos de comunicación inalámbrica o crear coches más seguros y más eficientes. Cosas que pueden ser útiles para el más común de los mortales. Todo esto, es Ciencia.

Desde mi punto de vista, España necesita diversificar el empleo y no concentrarlo en pocos sectores. Por esto, pienso que reducir de forma tan drástica el presupuesto para Ciencia es un error digno de los gobiernos más conservadores y cerrados. La tendencia llevada desde hace años era muy buena, porque estropearla ahora?

Este artículo ha sido escrito para contribuir con la iniciativa
encabezada por Aldea Irreductible.
Puedes copiar y distribuir este texto siempre que cites la fuente.
Lo importante es que se difunda el mensaje:
La Ciencia española NO necesita tijeras.

Algunes coses about Alba (o Escòcia)

2009-10-05T23:06:00.008+02:00

Faria un post sobre les meues andanses a Escòcia però la veritat és que últimament no dispose de massa temps, així que diré algunes cosetes que no haja ja contat en persona (per a no agobiar) i au.

En primer lloc cal dir que en tant que van donar fa uns anys pel sac amb que haviem de portar la "E" d'Ejjjpanya a les matrícules de tots els nostres vehicles perquè anava a ser una cosa igual per a tota Europa bla bla bla, resulta que ara venen els escocesos i planten el que veieu a la foto a les seues matricules, because I worth it. I perquè ells si i jo no? Estos polítics centralistes, ja se sap.

I no, ni es de pega ni res semblant.

Els escocesos son súper amables, pacients i educats, almenys tots els que m'he trobat durant el viatge. La gent et dona les gràcies per tot i somriu a tot hora. Els cambrers del bars et pregunten si t'ha agradat el menjar, quin és el plat que consideren més bo i tel recomanen. La gent no crida pel carrer ni a dins dels bars tampoc (vale, açò simplement en passar a França ja ocorre, però és una cosa que em xoca molt, donada aquesta cultura sorollosa que tenim). I per la carretera, la gent no pita, ni s'enfada, ni s'exalta. En més d'una ocasió hem comprovat com el conductor, espera pacientment a que el de davant moga o passe sense fer ni el més mínim gest de disgust. Inclús hem fet alguna pirula al volant i no s'ha sentit cap pitada! Igualet que ací, vamos!

Habitació triple de la Guest House de Inverness. El meu camastret no es veu, està a l'esquerra.

Els tres dies que vam passar a Inverness a una Guest House super graciosa (Whinpark es diu) vam menjar per desdejunar un desdejuni escocés/anglés (no sabria concretar tant). Aleshores et podies fer la tipica llet amb cereals, iogur, fruita i tostades i a més podies demanar o no el plat amb lo greixós. A la casa preparaven distints plats que bàsicament eren distintes combinacions d'ou (escalfat, fregit o fet revoltejat amb llet), salsitxes, tomata, fesols d'eixos tan british i bacon. Bueno, bacon no, EL bacon! Estava increiblement bo i de gros que era pareixia llomello! OOOHHH! quin gustaso! El primer dia he de dir que m'acollonava un poc cascar-me tot això pero bueno, tot es ficar-se i apenes dinar! ;)

Noe and me fartant l'Scottish breakfast.

Imagine que aquest tipus de desdejunis no se'ls faran tots els dies, ja que em pareix massa fortor per a menjar-ho diàriament. Potser així tal qual ho veieu a la foto ho mengen en cap de setmana i prou, però no ho se.

Que més? Ah si, tant Edinburgh com Glasgow estan vistes en dos dies cadascuna, no cal que li'n dediqueu més si aneu a visitar-les. Edinburgh és molt més bonica i cosmopolita que Glasgow, tot i que aquesta està molt més neta i té diverses tendes de la baratíssima cadena de roba Primark, cosa que Edinburgh sorprenentment no té i sempre està bé anar a comprar allà algun bàsic barat.

Altres coses:

No li digues mai a un escocés que és anglés o igual et parteix la cara. Estos tios coexistixen pero no cohabiten. Cadascú va per la seua part.
Als tres allotjaments que hem tingut, teniem a l'habitació un escalfador d'aigua elèctric, tres tasses, culleres i sobres de té o café per a fer-s'ho quan al client li abellisca! una infusioneta calenteta abans d'anar a dormir és estupenda! Si vos fixeu, darrere del llit de matrimoni es veu la "tetera" blanqueta.
Compte amb les cabres (i altra fauna) quan visiteu les Highlands. Van pel mig de la carretera! Hem vist cabres/ovelles, cavalls, vaques, gavines, faisans i vaques peludes de les Highlands com la que segueix.

Si! La vena taurina ondera m'ha aflorat irremeiablement! jajajaja. Aquesta vaqueta es jove, el pare de la criatura ja no era tan adorable i feia prou més respecte que este que se t'arrimava i tot per a que el rascares. Més majo! :D

I bueno, per hui ja teniu prou! Més fotos al carallibre. Quan? Ah! És un misteri. Vaig a vore si em dedique a llegir una estoneta que fa mil vides que no ho faig.

Tanta feina per a no res

2009-09-17T22:03:00.004+02:00

Escric aquest post ràpidament, abans de intentar trobar algú amb qui anar a fer-me al Xaplin una Voll-Damm reparadora. A les 9 menys quart de la nit ha ixit la famosa nota de Processadors de Llenguatge i servidora ha tret un trist 2'5. Si, set setmanes estudiant com una cabrona per a traure un miserable 2'5. Jo que em pensava (i m'equivocava) que tindria entre un 4 i un 5 i no, han sigut més ****** de lo que em pensava.

Almenys no passa res, el capítul final és que si que puc fer el màster. Els coordinadors del mateix s'han posat d'acord i no hi veuen cap inconvenient en que curse el màster d'oient. No obstant, a Desembre em tornaré a presentar a l'examen i si aprovara, podria formalitzar la matrícula de forma legal al mes de Febrer, en període d'ampliació de matríula.

Lo mal es que es pot dir que he perdut l'estiu: ni he anat a la platja, ni he pres el sol, ni he ixit de festa, ni he pintat la caseta, ni he llavat la tapisseria del cotxe, ni he anat a Lloret de Mar. Tampoc he llegit un sol llibre, ni he fet un poc d'esport, ni eixes siestes d'hora i mitja, tan estupendes. I això que es suposava que aquest, anava a ser l'últim estiu de llibertat i tranquilitat, en el qual no tens mil obligacions i assignatures que estudiar a setembre. Espere que encara me'n quede algún així de prometedor perquè desde que he entrat a la universitat, ja no recorde què és gaudir de veritat de l'estiu.

Res... To alcohol!

La clau està en juntar dades

2009-08-31T22:30:00.011+02:00

El 63% dels espanyols que treballen son mileuristes en el millor dels casos.
El 75% dels empresaris espanyols paguen a Hisenda com a mileuristes. Voldria destacar aquest tros de l'article:

Asimismo, un autónomo tiene más opciones de ocultar sus beneficios y tributar menos que un trabajador y, como guinda, cualquier millonario puede constituir una sociedad de inversión de capital variable (SICAV) y abonar al fisco un exiguo 1%.

Una quantitat ingent d'empresaris fiquen els diners en fons d'inversió SICAV.
Un fons SICAV és com una caixa que s'ompli de diners de moltes empreses. Diners que son molt susceptibles de ser negres o no declarats. L'estat, per llei pareix ser, no pot gravar el 30% típic d'aquest tipus de fons, per lo que aglutinen quantitats astronòmiques de diners. Concretament:

Para hacerse una idea de lo que significa ese patrimonio en manos de 440.000 accionistas hay que tener en cuenta que en 2008, según los últimos datos de la Agencia Tributaria, las rentas netas del capital mobiliario para el conjunto de los contribuyentes (excluida la deuda pública no sujeta a retención) ascendía a 52.161 millones de euros. De esa cantidad, algo más de la mitad, 28.058 millones estaba en manos de las familias, lo que significa que 440.000 accionistas poseen un capital mobiliario similar al que disponen los 17 millones de hogares que existen en España según la última EPA. Pero en lugar de tributar al 30% (al tratarse de una sociedad anónima) o al 18% (al tratarse de una renta del capital) lo hacen al 1%.

El govern planteja pujar els impostos als rics, entenent per ric una persona que cobra a l'any més de 60.000 € o en altres paraules, una persona que mensualment s'embutxaca 5000 € imagine que en net, que no se que opinareu vosaltres però jo això ho considere ser ric, no brutalment ric (pa daixò estan els futbolistes) pero ric.

Em pareix bé que pugen els diners a les persones que més tenen i que intenten ofegar menys a aquells que no tenen treball o menys ingressos, però crec que qualsevol que haja llegit el que he dit anteriorment comprendrà que la necessitat última és abolir fons d'inversió de capital de tipus SICAV o similars.

Que perquè no es fa? Quin govern voldria tindre a quasi mig milió de RICS de cul? Per descomptat no este. No este ni cap altre, que no s'enganye ningú.

Ah si, a d'açò li diuen liberalisme o neoliberalisme.

25 d'Agost

2009-08-25T23:45:00.005+02:00

Colló, és que ja estem a 25 d'Agost! Tot i que ha sigut un mes molt poc grat, el temps ha passat rapidet. Normal, com tenia una rutina tal que del llit a la taula a estudiar, d'estudiar a dinar, de dinar a estudiar, d'estudiar a la costera, de la costera a sopar i de sopar a estudiar, doncs la poca varietat fa que els dies pareguen iguals i al final agarres la marxeta.

Res, la setmana que ve ja es podrà anar a tutories. La meua memòria del projecte actualment consta de 17 miserables fulles. Això si, és tot lletra perquè no he ficat ni una trista imatge a hora d'ara. El tutor (que per fi m'ha contestat després de dos setmanes) ara em comenta que seria aconsellable que fera una planificació temporal i de recursos del projecte.

La veritat es que no tinc ni fucking idea de com ferla perquè no puc dir que haja seguit unes pautes temporals, més be al contrari: jo m'he ficat a fer feina, he tingut problemes, he sol·licitat ajuda, me la han donada als dies i així successivament. A més, un dia li he dedicat una vesprada, després ho he deixat en standby 2 dies, després he anat a pinyó 3 dies més....anàrquic, com una servidora. Hauré de concentrar totes les meues energies en pegar-me una inventada de categoria...

En quant als recursos? Què he de dir? Que he gastat un portàtil per a programar i uns manuals de consulta? Cony, és que el problema és que el guió genèric per a fer memòries de final de projecte està tan relacionat amb la rama d'informàtica d'Enginyeria del Software (que no té res a veure amb açò) que hi ha coses que no tinc perquè tindre i em tocarà inventar i posar... :S

I què més? Ah si, que d'estar un mes asseguda a la cadira sense moure'm, he agafat almenys 2 kilos. No vull posar-me massa damunt la bàscula, perquè preferisc viure ignorant que veure com pugen els números degut a la inactivitat TOTAL en la qual em té lo de la putada del Màster. Ja em preocuparé dels kilos quan arribe Octubre.

Boxa

2009-08-17T12:12:00.004+02:00

A la meua dreta, Estats Units d'Amèrica, amb 250 milions d'habitants i primera potencia econòmica mundial desde fa dècades! A la meua esquerra, Republica Popular de Xina, amb 1300 milions d'habitants i futura primera potència mundial!

Els dos contrincants, lluitant per dominar aquest segle 21 que pràcticament acaba de començar i guanyar-se el títol d' Amos del Món!

- I el ring?

- El continent africà sencer. Vorem com acaba, fixem-se com comença.

Hologrames

2009-08-08T13:25:00.006+02:00

Es que estos Japos son increibles.

El que esteu veient és una espècie de prototip de generació d' hologrames que, utilitzant ultrasons, és capaç de fer notar en la teua mà els propis hologrames que es creen, siguen gotes de pluja o una piloteta que rebota a la mà del científic. Això del Wiimote que assenyalen al principi son els mandos de la Wii talment desmuntats! S'estan utilitzant per a rastrejar la mà que es veu en pantalla.

Em fa gràcia perque aquest experiment cumplix la premissa de reutilització de les coses que tant agrada al món de la informàtica: Si tens una cosa que funciona com tu vols, utilitza-la, no perdes el temps creant-ne una de nova.

Justificant-me

2009-08-04T22:13:00.004+02:00

Desde fa setmanes estic més absent que de costum i ara explicaré perquè, per si hi ha algú que no ho sap i li preocupa, que no crec!

Fa dues setmanes vaig descobrir que no em puc matricular del màster que vull fer, o més bé que volia fer, que començava aquest Setembre. El motiu és que no tinc (ni tindré probablement) el títol d'Enginyera abans del 30 de Setembre, data en la que finalitza el segon plaç d'inscripció al mateix.

Perquè? Per que em queda la inefable Processadors de Llenguatge, l'assignatura més complicada, recalcitrant i destrossamorals de la carrera. A més, encara estic treballant al projecte que entregaré i llegiré el dia 17-18 de Setembre si tot va bé.

Fins aquest any es podia cursar el màster si es tenia el primer cicle de la carrera d'Informàtica acabat, cosa que per sort si que tinc, però resulta que ha ixit així un poc in extremis una revisió de la llei que diu que només els titulats poden accedir als títols de màster. Bolonya connection, pareix ser.

"I com no ho sabies això, corasón de buen alma?" No ho sabia perquè ni el coordinador del màster ni el personal d'administració del mateix ho sabia. Ells em van donar llum verda per a cursar el màster perquè, fins on ells sabien, no hi havia cap problema. La revisió de la llei va ixir al mes de Juliol quan jo ja feia un mes que m'havia preinscrit online sense cap problema. Vaig descobrir tot el percal al portar la documentació necessària al Rectorat per a formalitzar la matrícula.

"No passa res, tu estudies molt, fas l'examen i segur que aproves". Si. Aquesta és la idea però no és tan senzill: Aquesta assignatura es MOLT dificil, requereix d'un nivell de coneixements informàtics MOLT gran i de molt de temps per a assolir-los i assimilar-los. El problema es que ja estem a 4 d'Agost, els dies passen ràpidament i he de repartir el meu temps entre el projecte i Processadors, cosa que pràcticament aniquilarà la meua vida social del mes d'Agost que a hora d'ara no em preocupa. Es un ós, pero un ós tamany dinosaure i estic acollonida per definir-ho d'alguna manera.

La intenció és dedicar-li a l'estudi i desenvolupament del projecte tot el temps del qual puga disposar i així i tot, no tinc massa esperances d'aprovar l'assignatura.

La conseqüència de no aprovar és que ho puc intentar en la convocatòria Extraordinària de Desembre. Si aprove en Desembre potser m'accepten al màster fent una instància al Rectorat de Matrícula Extraordinària. Però l'ingrés dependrà del Vicerector de Postgrau.

I si no aprove en Desembre o no m'accepten en aquest mes al màster, passare un any estupendo per a traure'm només una (PUTA) assignatura. I com no sobra el treball, no podré ni anar-me'n a tirar de caixa ni a reposar llandes de tonyina a Carreful i passar l'any fotuda, però amb dinerets a la butxaca.

Aquesta situació en la qual em trobe és molt roïn perquè em té i em tindrà amb la incertesa fins que isquen les notes de l'examen. I el pensar de vore que és possible que em quede un any sense fer res em te angoixada i molt preocupada.

Jo faré el que puga, mentrestant, haureu de perdonar-me que no li dedique tant de temps a aquest espai.

Puto colom verd

2009-07-26T22:18:00.006+02:00

Si, perque obrir la cortina de la cuina mentre et beus un got d'aigua i vore pel carrer un puto colom de color verd fosfi no té preu.

Un cotxe el va espantar i vaig veure que volava cap a casa del veí. Corrents vaig agafar la càmera i vaig pujar dalt confiant que continuara allí per a poder retratar-lo i que no em prengueren per loca al contar-ho. Afortunadament el colom mutant estava allí i al vorem fent-li fotos, va tindre un arrebat d'ego cual Paris Hilton i va volar fins el meu terrat on em va deixar-li fer unes fotos més fins que va fugir.

Li anava al darrere tot el rato un acòlit molt menys vistós... I jo em pregunte, per a que el senyor colombaire l'haurà pintat integrament de verd? O no ha sigut el colombaire i he fotografiat un nou especímen de colom de La Plana!?

Moment WTF i FTW pur i dur...

Inquietant i increible alhora

2009-07-25T12:44:00.001+02:00

Qui bé estiga, que no es moga

2009-07-18T20:54:00.004+02:00

El conservadurisme és una de les coses que més em molesten en les persones que em rodegen. La por o reticència al canvi, a substituir allò que ja no funciona o que s'ha quedat obsolet, per altres coses que igualen o superen la seua performance, és una cosa que no em cap al cap. I estic parlant, es clar, tant de tendències ideològiques com de coses materials i tangibles.

No es estrany trobar-se amb postures de l'estil: "Ui es que jo això de Internet...", "si els bous son una tradició, no veig perquè han d'acabar-se", "jo per a que he anar a l'estranger si encara no conec tota Espanya", "jo per a que he d'aprendre idiomes? Per a això estan els viatges guiats si em cal". "per que hauria de llegir-me un llibre sobre moros si tots son uns fills de puta?", "que s'acostumen els immigrants a lo que tenim ací que a mi en el seu país em tocaria acostumar-me a la força", "per a que vols un X més ràpid/potent? fins que eixe X se't trenque, eixe tindràs". Totes elles intenten defendre la comoditat del moment front a l'aprendre o comprendre una nova cosa que els podria canviar el seu tan (poc) elaborat punt de vista.

Es tendeix a no qüestionar-se si les coses es poden millor, una persona interioritza un procés i pensa que ja no pot ser millor o més còmode que el que ja és. Aleshores quan arriba una persona i proposa un canvi que pot requerir d'un poc més de treball inicial - un preprocés - que millorarà substancialment la tasca a desenvolupar, el conservador li replica "Qui bé estiga, que no es moga" que ve a dir, que jo faig les coses com les faig i no m'interessa el que dius, per molt de bé que tu hi trobes. I ja es pot començar un debat de 48 hores a sobre de les bondats i inconvenients del nou mètode, que el conservador, com el seu propi nom indica, defendrà la seua idea amb capa i espasa i no hi haurà ningú que el faça baixar del burro, ni fent una demostració matemàtica la Catedral de Burgos.

I avançar així, amb gent d'aquesta mena al voltant, és complicat.

La frase del títol diu mon pare que la deia sa uelo, demostrant una visió global i perifèrica amuntó gran, un afany per millorar i progressar incommensurable i una estupidesa com la copa d'un pi.

Uho!

2009-07-10T14:56:00.000+02:00

Incroyable!

Quines coses...

2009-07-01T15:23:00.003+02:00

Recordeu el post al qual va intervindre el Sr. Furtawifi?

Doncs el Dilluns de vesprada quan baixava de la caseta, em vaig creuar un Nissan Micra nou, color vainilla i amb una matrícula que em resultava molt familiar. Em vaig il·luminar i vaig recordar que era, pense, la del Sr. Furtawifi i mentre s'apropava el cotxe pel camí, vaig aminorar la marxa per a vore qui era...

I el duia una dona, no un home gros com jo vaig vore...una dona que es coneguda i a la que no li trobe massa relació amb el Sr. Furtawifi....mi no comprender! :D

Kiwis

2009-06-26T00:14:00.007+02:00

A casa, la merlussa congelada que comprem està pescada en Namíbia. També hi ha peix a casa que ve de Senegal. Els espàrrecs de pot venen de Xina i la pebrera roja ja torrada del Marroc, com les safanories. Hi ha pomes que venen de Xile i kiwis que venen de Nova Zelanda. Els mobles de nostra casa son de fusta de teca d'Indonèsia (com la pinya) o Mèxic. Hi ha almenys 3 gasoductes entre Espanya i Argèlia i Repsol explota el gas i el petroli de Bolivia quasi com li ve en gana. Les constructores espanyoles que mig es mantenen, estan emigrant als països de l'Est com Romania o Polònia on es dedicaran a construir i entaulellar tots els pisos que puguen alçar. La major part dels caxarros electrònics que tenim a casa s'ensamblen a Xina o Taiwan, mentre que les matèries primeres (coltan) s'extrauen de països com el Congo.

Moltes persones haurien de replantejar-se la seua postura en quant a la immigració. O es què realment pensaven que darrere dels kiwis no se'n vindria algú més buscant una vida millor?

Crispació (2/2)

2009-06-20T13:45:00.004+02:00

Pues bien, a nivel de país y en la situación actual, el Gobierno y la oposición, sean del color que sean, tienen la obligación de ponerse de acuerdo. Y si cuando se van a reunir aparece un señor insultando a una de las dos partes, cosa que ocurre con muchísima frecuencia, introduce un elemento que dificulta esa reunión, y que probablemente hará que resulte más difícil hablar.

Ante una reunión planteada por el Gobierno a la oposición sobre un tema muy grave, el portavoz del Gobierno dijo días antes de la reunión que "daba igual, porque la reunión no iba a servir de nada". En fin, a mí que me expliquen para qué ese señor tiene que abrir su bocaza de perro de presa.

Esos perros de presa pueden ser muy graciosos; como lo era aquel que llamó a Adolfo Suárez "tahúr del Mississipi con chaleco floreado". Pero, aunque tenía mucha gracia, en aquel momento era, sin más, una irresponsabilidad. Dicen que los políticos desayunan todos los días "tragándose un sapo". Me parece que eso entra dentro del sueldo. Pero ante situaciones difíciles tienen que hablar con el menor ruido previo (y posterior) posible. Sin crispación.

Porque la crispación crispa no solo a los protagonistas, sino al resto de la gente. La crispación en el matrimonio crispa a los hijos. La crispación en la empresa crispa a los trabajadores. La crispación entre políticos crispa a todo quisqui.

Y creo haberlo dicho ya en alguna disquisición: si de vez en cuando nuestros políticos se fueran a tomar un vino con un bocadillo de jamón ibércio en el bar del pueblo de al lado de San Quirico, además de darle un susto de muerte al camarero, estoy seguro de que se pondrían más rápidamente de acuerdo. O a lo mejor no, pero se lo iban a pasar estupendamente. Y a lo mejor, incluso se hacían amiguetes.

Y entre amigos, todo es más fácil.

Leopoldo Abadía
La crisis Ninja y otros misterios de la economía actual

El llibre en general està bé, s'entén molt fàcilment i hi ha sobrades explicacions sobre les coses i com funcionen certs mecanismes que no es perceben a simple vista. En realitat, nada nuevo bajo el sol, però voreu plasmat en paper ajude a clarificar les idees i a completar esquemes mentals. Hi ha uns quants (prou) fragments del llibre que m'han agradat, i aquest segur que està al Top 5.

Impressions, puntuacions i altres faunes sobre el llibre al Living Social al Feisbuc que pa éso está.

Crispació (1/2)

2009-06-18T23:39:00.005+02:00

Por ejemplo, ante la situación de crisis económica global severa, profunda, cuyas causas parecen estar claras pero cuyos efectos son dificilmente medibles, se han reunido gente muy importante para sentarse y ver qué pueden hacer los grandes países del mundo. Hablaban de que iban a redefinir el modelo económico capitalista (que es mucho redefinir).

Es una tarea difícil porque el modelo capitalista se sustenta en la capacidad de iniciativa del individuo, y para redefinir eso habría que redefinir al individuo, y eso parece más complicado, aunque al ritmo que vamos, nunca se sabe.

Yo me conformaria con que pusiesen controles, entre férreos y muy férreos, para evitar que agencias de rating y banqueros sin escrúpulos no nos la volvieran a jugar otra vez. Pero no tengo mucha fe. Supongo que intentarán cambiar algunas cosas y, de paso, enterarse de cómo y a qué plazo va a afectar a la economía plantearia todo lo que ha pasado. Y saldrán con algún acuerdo, que espero que incluyan medidas que ayuden, no solo al sistema financiero, sino a las empresas, o sea, a las personas.

Pues bien, imaginemos que el día antes de la reunión el mandatario británico insulta gravemente al estadounidense, el alemán se mete con España y el indonesio falta al respeto a la mujer del mandatario francés. Y luego se sientan a resolver el sistema capitalista. No digo que no pudieran hacerlo, pero el "ambientillo" no sería el más adecuado para ponerse de acuerdo.

Leopoldo Abadía
La crisis Ninja y otros misterios de la economía actual

Censura y represión informativa

2009-06-16T13:26:00.006+02:00

Les tècniques de control i repressió de les persones ja no només consisteixen en tancar-les a la presó, pegar-los una pallissa d'advertència o directament matar les veus dissidents. E

Els règims dictatorials o quasi dictatorials ara utilitzen altres tècniques, com tallar el subministre d'informació (via TV, ràdio, premsa, Internet i telefonia mòbil) de forma bilateral o restringir els moviments de persones. Així, ni nosaltres ni ells sabem ben bé que passa i que pensa la gent del tema. Ignorància i desinformació, aquesta és la clau de tot règim.

No és nou, però és un exemple en temps real:

El régimen no se ha andado con disimulos y ha lanzado una feroz campaña destinada a acallar a los medios de comunicación. Se ha interferido la señal de las televisiones por satélite (BBC) y al servicio en lengua farsi de La Voz de América. Han cerrado las oficinas de la cadena Al Arabiya (financiada por Arabia Saudí). Numerosas web están sometidas a un minucioso filtro. Hay censura previa para los medios locales y se han cerrado periódicos que han expresado dudas sobre el resultado. Los ejemplares de los diarios reformistas no se encuentran en la calle. Se han multiplicado las dificultades para que los medios audiovisuales puedan cubrir noticias referentes a los tres candidatos derrotados. Según Reporteros Sin Fronteras, destacados periodistas iraníes han sido detenidos los últimos días.
Internet, medio esencial para la transmisión de las informaciones e imágenes, es desde hace unos días desesperantemente lento. Sus problemas coinciden con las elecciones y las jornadas posteriores. Resulta especialmente difícil acceder a las redes sociales de YouTube y Facebook, las favoritas de los reformistas para transmitir su mensaje. Otros sitios locales muy populares como Jordadeno, AftabNews y Ghalamesabz están fuera de combate. Hay noticias de presiones y órdenes de expulsión de varios equipos de televisión extranjeros, entre ellos el de TVE.

Fragment final d'aquest article.
Ángeles Espinosa, Corresponsal de El País a Iran.

Queda ben clar que hui en dia la informació i el seu control és, mes que mai, poder.

Un fragment

2009-06-11T23:26:00.002+02:00

Ford Prefect había descubierto que el ambiente carnavalero de Saquo Pila Hensha se debía a que la población celebraba la fiesta anual de la Asunción de San Antwelmo. En vida, San Antwelmo fue un monarca noble y famoso que enunció una hipótesis grandiosa y popular. La asunción del Rey Antwelmo consistió en postular que, prescindiendo de todo lo demás, lo que ansiaba a la gente era ser feliz, pasarlo bien y divertirse juntos lo más posible.

A su muerte legó toda su fortuna personal para financiar unos festejos anuales que recordaran su asunción a todo el mundo, con montañas de buena comida, bailes y juegos muy tontos, como la Busca del Wocket. Su Asunción fue tan espléndida y luminosa que le hicieron santo. Y no sólo eso, sino que todos los que anteriormente alcanzaron la santidad por hechos como morir lapidados de forma absolutamente cruel o vivir boca abajo en barriles de estiércol, fueron inmediatamente degradados y pasaron a considerarse como gente bastante molesta.

del llibre Informe sobre la Tierra: fundamentalmente inofensiva
de la Guía del Autoestopista Galáctico

Paqui (2/2)

2009-06-03T21:17:00.005+02:00

Un bon dia, a la biblioteca, va agafar una guia de viatge qualsevol. Grècia, ficava al títol. La va començar a fullejar pensant quantes vegades havia eixit del país en els últims 30 anys amb Peret. Va acabar prompte, ja que només havia anat en una ocasió a Andorra i una altra a Roma a vore una final de futbol que poc li interessava.

Va agafar la guia i se'n va tornar a casa. Volia vore-la més detingudament i gaudir de les fotografies que tenia. De camí a casa, sempre passava per una agència de viatge que havia aprés a ignorar. Però aquell dia la vista se li va quedar damunt d'un cartell que ficava: Grècia desde 565 euros. 7 dies. La Paqui va entrar i va preguntar quan començava el viatge. Li van dir que en sis dies.

Al tornar a casa li ho va comentar a Peret, que va dir que no, evidentment, que no se li havia perdut res a Grècia on tot son pedres, va afegir. La Paqui es va enfadar molt: Només feia que mirar la guia i adonar-se, una vegada més, de la gàbia que tenia al voltant. Volia veure alguna cosa més que no fora sa casa i el seu poble.

Dos dies abans d'eixir el vol va anar al banc a mirar el compte on anava ficant els diners que guanyava de cosir i arreglar roba. No la havia mirada des de feia més de 10 anys i es va sorprendre al vore la quantitat de diners que hi havia. Probablement podia viure més d'un any amb això.

Així que al ixir del banc, va anar a l'agència a preguntar si encara se'n podia anar i li van dir que si, que hi havien places. Va pagar i no va dir res a casa.

El dia en qüestió. Es va llevar com sempre, va baixar als xinos de baix on va comprar la maleta més gran que tenien i hi va ficar de tot a dins. Va cridar un taxi que la va dur a l'aeroport, on es trobaria amb el grup amb els quals se'n anava. Cinc hores més tard aterrava en Atenes. Ho havia aconseguit ella asoles. I no sentia el més mínim remordiment.

En Peret va arribar a casa i va descobrir una nota que explicava detingudament el que havia fet. Es va enfadar molt i va mobilitzar a mitja polícia del país, que li van dir que era majoreta per a fer el que volguera.

El seté dia Paqui va cridar a casa. Li va dir a Peret que no anava a tornar, que no es mereixia que se'l deixés així però era el que ella volia. Li va dir que havia passat prou de temps tancada a casa i ara per fi havia comprés que no era feliç. Als 50 anys per fi era lliure i volia que ell és considerara igual.

Dues setmanes més tard va conéixer a un mariner anomenat Kostas que mig parlava castellà. Tenia una casa menuda i tranquila a la vora de la mar. Quinze dies més tard la va convidar a quedar-se amb ell. S'hi va quedar.

Paqui (1/2)

2009-06-02T00:24:00.003+02:00

La Paqui feia 30 anys que estava casada amb Peret el Roig. Tenien dos fills bessons de 26 anys i un gos carlí que no sabia lladrar. La Paqui era mestressa de casa des de feia 25 anys quan va deixar de treballar en una sabateria per dedicar-se a la vida familiar. Quin error, pensava ara.

La qüestió és que Paqui portava una vida prou rutinària: Es llevava a les 8, feia feina de casa, anava a comprar al mercat, es feia un café amb altres dones al bar de la plaça i tornava a casa a fer el dinar. De vesprada, després de la migdiada, agafava el gos i eixia a caminar pel poble durant un poc més d'una hora en estiu, poc menys d'una hora en hivern. Allà les 6 de la vesprada, mentre ella cosia i arreglava roba per a treure's quatre duros, Peret i els dos fills tornaven a casa després de treballar i ja només quedava sopar, llegir o vore la tele i gitar-se a dormir.

I amb poques variacions, aquesta va ser la vida de Paqui des de que es va casar amb Peret. Havien viatjat poc, ja que ell no volia pujar a un avió i ella no tenia carnet de conduir per a tindre certa autonomia. Peret era un tio amable i atent amb ella, però en el fons, era un poc casporro; apenes llegia res més que el Marca el Diumenges i els prospectes de les medicines que havia de prendre. Per contra, Paqui, des de que els seus fills es van fer grans i no passaven tanta estona a casa, va desenvolupar una gran passió per la lectura.

Primer va començar per les novel·les romàntiques que tenia a casa o li prestava alguna veïna.. Amb el temps es va fer carnet de la biblioteca i va devorar tota mena de clàssics grecs, novel·les d'aventures, d'intriga, alguns best-sellers i fins i tot es va atrevir amb algun còmic d'eixos tan moderns.

This is not nationalism...

2009-05-25T23:36:00.010+02:00

El meu líder empunyant una bandera pàtria.

Ací hi ha un que no li ha fet ascos a símbols franquistes. A vore si el trobeu! Pista: Pareix del marroc però lo únic que té és una insolació.

Joves nacionals cridant un taxi per a anar a una concentració anti-rojos, jajaja!

Jesús Calleja conquerint algun cim alt, abrupt, nevat i estranger... i sense fer publi de la rojigualda de cara al públic ejjjjpanyol..

Esperancita la Lideresa vestida de la bandera de Madriz durant els premis Telva crec que de 2008.

Fernando Alonso. Sempre amb la bandereta d'Asturies.

Es vell, però perquè les sel·leccions no catalanes o basques mai alcen crits al cel? Cantabria està governada pel Partit Regionalista de Cantabria que com a eslògan de la web té: "Primero Cantabria". No ixen per la tele i alhora van fent lo propi sense que Madriz moleste.

Propaganda d'esquerra nacionalista càntabra. Té el mateix eslògan que la foto següent.

Propaganda de nacionalistes andalusos. Des d'esta web, on es parla del concepte de nació sense que la dreta alce el crit al cel.

...QUÉ VA! (1' 05" - 1' 15")

Una xicoteta mostra de que només existeixen alguns nacionalismes de cara als mitjans de comunicació i als polítics. Qualsevol dels personatges públics de dalt fent ostentació dels símbols autonòmics mai son vistos (o son titllats) de nacionalistes, mentre que mostrar una Senyera o una Ikurrinya en públic és senyal de ser el nacionalista més extremat del món.

D'altra banda també volia mostrar que a part dels dos clàssics nacionalismes i dels descafeinats gallec i valencià, també existeixen altres zones de éste, nuestro país, on hi ha gent que pensa d'igual forma i no és demonitzat per la televisió dia rere dia. Cantabria o Navarra son dels millors exemples que hi ha: ells van fent la seua política nacionalista sense cridar l'atenció i els demés que s'apanyen. I Espanya encara no se ha roto per això, tat? Es que potser no es tan fiero el león como lo pintan.

Dit tot açò i mostrades aquestes fotos que he anat recuperant desde fa temps, em retire a dormir.

Ultimament tinc feina, així que no em puc prodigar molt en noves ratllades mentals/polítiques, però crec que amb esta teniu per a meditar uns dies. :D

Reforestar o contra la desertització

2009-05-14T23:01:00.006+02:00

Una d'eixes idees conceptuals que, potser, si hi haguera menys interés en el petroli i els diners i més en repoblar d'arbres este planeta, seria interessant de portar a terme. Com tantes altres, es clar.

Bombas de racimo para sembrar plantas.

La idea és, des d'un avió, llançar càpsules biodegradables amb llavors de plantes a dins. Quan la càpsula cau a terra, no es destrueix inmediatament, sinò que serveis de mini-hivernacle a la planta fins que ja ha agafat un poc de força i es pot valdre per si sola. Like this:

No se com d'efectiva pot ser aquesta tècnica de cultiu. Supose que si funciona seria molt més ràpid repoblar d'aquesta forma que manualment. A més, no crec que les càpsules continguen llavors d'arbres directament , sino que deurien contindre'n de plantes molt resistents a la calor i a la carència de humitat amb la idea de que la retinguen el més possible i fixen els nutrients a la terra per a que posteriorment, anys després, es puga utilitzar amb alguna altra finalitat.

Però bueno, tot açò son teories especulatives que una pensa.

D'altra banda, llegint els comentaris de l'enllaç de Microsiervos, he arribat a un llibre en PDF (i gratuït) d'un tal Masanobu Fukuoka un microbiòleg japonés conegut per proposar una agricultura natural i alternativa a la que nosaltres coneixem, basada en el cultivar, recollir i destruir el cultiu fins l'any vinent.

No coneixia aquestes teories, així que només puga (i acabe la saga de l' autoestopista galàctic) em ficaré a llegir aquest PDF a vore si el puc entendre i veig la llum...o no.

Vaig a començar ara "El Restaurante del Fin del Mundo". Desitgeu-me sort! :D

Estic

2009-05-07T23:13:00.004+02:00

Estic gossa així que vaig a contar-vos ràpidament un poc de la meua vida:

De matí les pràctiques, de les quals ja em queda poquet, unes 50 hores per finalitzar. Calcule que les finiquitaré el dia 19 de Maig i ja, per fi, podré dedicar-me en cos i ànima a una de les coses que més temps requereixen: el projecte. El costós i abandonat projecte. I dic projecte, per dir alguna cosa, que també podria dir el compilador per a Processadors de Llenguatge, l'examen de teoria de la mateixa assignatura o el meravellós Grau Superior de Valencià, al qual estic apuntada i per al qual encara no he fet rien de rien. Que estic distreta, si.

Mai pensaria que diria açò però estic començant a saturar-me d'ordinador. El motiu és que les hores que passe al matí a l'ajuntament, son molt intenses en quant a tecles, tares, errors, mal funcionaments etc, així que una arriba a casa pensant: "Només falte que ara siga el meu PC el que em faça la pua!". A vegades, tremole i tot si veig que hi ha alguna cosa que no va com deuria!

Les meues plantetes bé, gràcies! Les tomates van per davant de tot lo demés i ja m'arriben al genoll, inclús hi ha dos que el sobrepassen. Les bajoques van bé i les carabasses ja comencen a tindre fulles grans i tieses d'eixes que fan goig al mirar-les. Les que van a un ritme lent son les pebreres i les que no van ni cara a l'aire son les albergines...si me'n ix una ja tindrem prou! Un dia d'estos faré alguna foto i les penjaré ací.

I que més, que més? Ah si, que em tinc que comprar un catxirulo i així, si algun dia hi ha una alineació planetària i anem a la platja a passar la vesprada, me l'emportaré i faré el ridícul un poquet per allí. Si, es un poc raro, pero es una d'eixes coses que has volgut tindre tota la vida i mai veus el moment de comprar-ho! Així que ja m'he decidit. Millor això que un bumerang, no? :D. (Nota mental: Bumerang també mola, però n'has de ser dos disposades a fer el ridícul...)

I poc més, ara que ja he cultivat el meu ego una miqueta, em retire a llegir "Guía del autoestopista galáctico" (Nota mental: recordar actualitzar el Living Social del Carallibre) i a dormir, que les 7'15 del matí es fan molt prompte!

PD - I tinc un poc d'otitis a l'oït dret i no trobe l'alcohol eixe tan guai! agggg! dolorrrr!

Huit i Set-cents seixanta-u

2009-04-28T16:46:00.012+02:00

Hui, 28 d'Abril de 2009 ocorren dues coses:

La primera és que fa 8 anys que ens vam canviar de casa la meua familia i jo, pareix mentira que ja hagen passat tots eixos anys! La segona és que hui és el 761 aniversari de la Carta Pobla d'Onda, de la qual he tingut a bé traduir i copiar-vos el text ací. LLegiu-la eh! I ja que estem, comenteu! :D

*** Carta Pobla d'Onda, 28 d'Abril de 1248 ***

Que tots sàpien que Nos, En Jaume, per la gracia de Deu rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpellier; per Nos i pels nostres vos donem i concedim per heretat pròpia, franca i lliure a vosaltres, Ramón de Bocona i Guillem de Rocafort i a altres tres-cents pobladors, als que vosaltres vulguereu donar-los i repartir de lo vostre per a que vingueren a poblar i també a tots els vostres i als seus successors, a perpetuitat, la vil·la d'Onda i la vil·la de Tales amb totes les seues alqueries i termes, que confronten amb el terme de Borriana i el terme Betxí, i amb la serra que divideix Artana, i amb el terme d'Eslida, i amb el terme de Sueras,i amb el terme de la vall de Veo, i amb el terme del castell de Fanzara. I atravessa pel riu Millars i va fins el terme de l'Alcalatén, i fins el terme de Vil·lafamés i amb el terme de Borriol, i amb el terme d'Almassora i amb el terme de Borriana.

En aquestes vil·les, llocs i termes, tal com conformen els nomenats límits, també es comprenen les cases, els camps, les vinyes, els horts i les terres de cultiu i les que no ho son, ermes i poblades, les aigües, les herbes, els prats, els pasts, les muntanyes, les fustes, les selves i els arbres frutals i els que no ho son, els rius, els llocs de pesca, els tancats, els camins d'entrada i eixida i totes les seues pertanyençes, del cel a l'abisme. Tot ho haveu de tenir vosaltres i els citats pobladors que vosaltres voleu establir i fareu perpètuament la vostra voluntat sobre aquestes coses.

S'exceptuen i no poden gaudir de la donació els militars, sants i persones religioses.

I farem amb vosaltres tal com fem a bon entendre dels ciutadans de la ciutat de València.

Exceptuem d'aquesta donació la carnisseria, els banys, la tintoreria, els forns, els molins, el mercat i els obradors del mercat, els quals retenim a perpetuitat.

Per la nostra part nosaltres, els nomenats Ramon de Bocana i Guillem de Rocafort, per nosaltres i els nostres pobladors, jurem per Deu i pels seus sants Evangelis, que establirem la nostra residència en Onda i que vendrem en el terme d'un any totes les possessions que tinguem en altres llocs, sense retindrem cap.

I tot el que rebem a Onda, no ho vendrem abans de deu anys.

Donada en València, el quart dia abans de les calendes de Maig, en l'any de Nostre Senyor MCCXLVIII.

Senyal de Jaume, per la gràcia de Deu rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i de Urgell i senyor de Montpellier.

Son testics: Guillem de Muntcada, Guillem de Boxados, Jofré de Rocabertí, Guillem d'Anglesola i Guillem de Crexell.

Senyal de Pere Andreu, el qual, per mandat del Rei i en lloc de Guillem Escrivà, el seu notari, va escriure açò en el lloc, dia i any fixats.

*****

Original en llatí, en aquest enllaç.

Dos fets estranys (2/2)

2009-04-26T11:21:00.004+02:00

Casos resolts. Més o menys...

Finalment, qui va moure totes les branques va ser un dels meus tios. El meu germà m'ho va dir el Divendres dinant. No se molt bé els motius, però pel que pareix, tenia una estona sense massa feina i va decidir tirar-li una maneta als nebots. Ahir Dissabte el vaig vore i em diu, "Has vist tot lo d' allà dalt?!" i jo, "Si, si, però cal que et sofoques tant tio!", i ell "Calla, calla, tu me veus sofocat a mi??". Sense desperdici!

El tema de la gossa és un poc més estrany. Ahir mentre el meu germà i jo anavem cremant la innumerable brossa i branques i mon pare en tallava més, va entrar un home a la caseta dient: "Buenas! Vinc a donar de menjar a la gossa", que per cert, continua al seu lloc. El meu germà i jo ens mirem amb cara de que-mestas-contando i s'arrimem a l'home que va resultar ser un veí de la zona. "A vore, a vore, com està el tema?" li dic jo. I ell em diu: "No res, que vinc a donar menjar a la gossa que va parir ahir ací i me sabia mal que no tinguera res de menjar", "Però que es teua?", li dic jo, "No no, és del veí este de davant que té forats en la valla i els gossos entren i ixen quan volen".

Aleshores em va contar que l'any passat la gossa va parir dins d'aquella caseta i als pocs dies li van llevar als gossets. Pel que pareix l'animalet s'enrecordaria o el que fora i va decidir que si es quedava allí també li'ls llevarien, pel que se'n va vindre a la meua caseta a amagar-se. Al dia següent de parir i abans que jo la trobara, aquest veí, el que l'alimentava, va passar per davant de la porta de la caseta de l'amo de la gossa que és amic seu. Total que va cridar als gossos com sempre fa (li deuen agradar molt) i va vore com eixa gossa eixia de la meua caseta i anava a trobar-lo. La va seguir i es va trobar amb el percal.

Jo li vaig dir al veí el que vaig dir al post anterior: Que de moment no em molestaven els gossos a dintre de la caseta per uns dies, però que tampoc era pla de que s'afincaren i corretejaren per tot arreu. Ell diu que li ho dirà al amo i en uns dies se la emportaran a ella i als seus fills. Si algú vol un gos, ara és el moment, perquè no crec que els porten a cap Servican o similar...ja m'enteneu.

Dos fets estranys (1/2)

2009-04-23T20:42:00.006+02:00

Fa una estona he sigut testic de dos coses que m'inquieten.

Mon pare i el meu germà van fer una neteja de branques de pi i garrofera a la caseta brutal. D'això ja fa uns dies. Tot aquest material va ser transportat a prop d'un cremador improvisat que vam muntar el meu germà i jo el primer dia que vam cremar brossa, de forma que fora més fàcil cremar totes aquestes branques que s'havien tallat. Obviously, les branques les van deixar de qualsevol forma ací i allà formant diversos pilots alguns més grans (com 2 o 3 cotxes de grans) i d'altres més menuts . Bé fins ací.

Com sabeu, jo puge tots els dies a regar el meu hortet i hui conforme he ixit del cotxe hi havia alguna cosa en el paisatge que fallava i que m'ha costat uns segons de captar: Els muntons de branques de pi més grans que estaven allí desordenats i ficats de qualsevol forma havien sigut apilats al llarg de la filera d'avets que envolten la meua caseta. La fusta que hi havia a un costat havia sigut re-apilada al llarg d'un ribàs que hi ha a prop i les branques de garrofera i brossa variada havien sigut ficades directament A DINS del cremador i la que no cabia, per fora pero apegada a la paret del mateix. La cara de WTF que se m'ha quedat ha sigut gran, però més gran ha sigut quan he tocat al meu germà per a preguntar-li si ha sigut ell i m'ha dit que no i que a més, mon pare hui estava a València. Aleshores...qui ha sigut? Algun tio que estava avorrit i ha fet tota aquesta feina? M'estranye pero tot podria ser.

El segon fet ha ocorregut en dues tandes: A l'entrar a la meua caseta amb el cotxe he vist un gos gran i negre, rollo com els que van amb els hippies, descansant baix d'un pi, en un racó. Res estrany, tenint en compte que no hi ha cap tanca ni cap porta que no hi permeta la entrada. No li he fet cas i m'he ficat a regar a la meua bola.

Total que mentre guardava la bomba d'aigua he vist una cosa estranya allà on estava el gos: El gos no era gos, era gossa, s'havia alçat de terra i darrere dell hi havia un bony negre que es movia. M'he apropat una miqueta i he vist que eren dos o tres cadells negres tots apretadets. La cara de WTF ha sigut doblement gran que en el fet d'abans i aleshores he visualitzat l'escena per complet i m'he fixat que el que a primera vista pareixia una garrafa d'aigua abandonada i una bossa perduda del más y más al costat era en realitat un recipient de pa amb aigua o llet i una bossa que a dins tenia menjar. Yes, algú està alimentant una gossa i els seus cadells a la meua caseta.

Ràpidament he tocat a Lele per a que em féra un poc de llum en aquest tema i m'ha dit que preguntarà que fer o a qui puc tocar per a que es facen càrrec dels animalets en cas de que continuen allà.

No dubte del bon fondo d'aquesta persona en alimentar la gossa però que ho faça a sa casa o en qualsevol hort abandonat dels que hi ha pels voltants. Evidentment no he fet fora la gossa ni els seus cadells, no tenen la culpa per dir-ho així i tampoc em considere tan cruel com per a fer-ho. Per altra banda, de moment tampoc em molesten excessivament mentre no s'afinquen per allí.

La questió és: Tenen relació aquestos dos fets? A hora d'ara no ho sé, però si la tenen, la única explicació que li trobe és que algú, en pago per deixar estar la gossa criar als cadells acabats de nàixer, ha decidit ordenar i amuntegar la brossa i les branques més a prop en cara del cremador per a que ho tinguem més fàcil per a quan la cremem.

Alguna idea!?

Espere poder escriure la segona part d'aquesta història...

Adéu Gloria

2009-04-14T14:24:00.004+02:00

Se'n va la tia mes vital de tota la universitat i una de les millors i més competents professores que he tingut al llarg d'estos 7 anys de carrera. El càncer ha guanyat la batalla i nosaltres hem perdut a una gran persona.

D'ella em quede amb el seu increible bon humor, la seua energia, la seua paciència ensenyant-nos a entendre l'àrid món dels llenguatges formals i les Màquines de Turing. També em quede amb eixe riure fort i franc que li ixia des de ben a dins al veure més d'un exercici resolt d'aquelles maneres, amb eixes al·lusions a Gödel, Escher i Bach que només els que ens hem llegit el llibre compreniem i també amb aquella frase que ens repetia mil voltes per a comprendre millor el que ens explicava: "El conjunto de todas las cucharillas de té, ¿es una cucharilla de té?".

Trobaré a faltar trobar-te pels corredors de la universitat, la paret del teu despatx plena de retalls de diari, vinyetes i missatges de denúncia social i ,com no, a tu a l'altra part de la porta, sempre disposada a omplir una fulla amb MT's quan fóra necessari.

Aquest és l'únic homenatge que crec que et puc fer. Descansa en pau en la teua Galícia. Em recordaré de tu. Ens enrecordarem tots. Per molt de temps.

L'horta

2009-04-05T19:32:00.006+02:00

Ja tinc l'horta preparada! Només he tingut que passar el cap de setmana cavant!

El Divendres vaig pujar per a fer una valoració sobre el terreny. Com a casa tampoc tenia gran cosa a fer, vaig agafar l'aixada i vaig fer un solc quasi quadrat més o menys on em va parèixer per a delimitar l'espai que ocuparia l'hort. Un veí va passar prop i em va donar alguns consells pràctics sobre com plantar-ho de forma correcta: En realitat li ho agraisc ja que jo no tinc ni punyetera idea de com plantar hortalissa i que la cosa vaja bé. La part negativa d'açò és que la proximitat entre les dues casetes fa que potser haja de rebre al llarg d'aquestos mesos de cultiu més consells pràctics dels que voldria o hauria de rebre, però bé, tindrem paciència...

El Dissabte de matí vaig pujar a cavar la superficie de l'horteta en si per a preparar-la per al cultiu. Dic cavar perquè no tenim màquina de llaurar i s'ha de fer tot de forma manual, lo qual és en primer lloc una putada i en segon lloc una gran pallissa física, especialment per a una persona com jo que no està acostumada a fer esforços físics. Amb un poc més de temps haguerem demanat la màquina a algun veí o tio pero s'havia de plantar ja-ja-ja i portar-la fins la caseta potser implique trobar un vehicle amb remolc quedar amb la persona que ens la deixe, etc. Un embolic. Quan ja tenia la meitat de la feina feta, el meu germà va pujar a ajudar-me i amb un pic i l'aixada vam acabar de deixar la terra ben molla.

Un parell d'hores abans estavem un muntó de uelos, la meua cara de pardilla i jo davant la paradeta del mercat on es venen els plantons. Una estampa per a admirar, imagine... Bé, després de l'ajuda de l'home (que va vore que no tenia ni fucking idea) que em deia quantes plantes comprar de cada més o menys vaig "eixir" d'allí amb:

12 de bajoques
7 de tomaques
5 de pebreres verdes
4 d'albergines
3 de carabasses
2 de pebreres menudes i picants.

A continuació em vaig dirigir a la cooperativa a comprar granulat anti-caragols (ara han passat a ser els meus enemics núm. 1) i un sac de 40kg de fem pudent d'ovella i ho vaig portar tot a la caseta on em vaig ficar a cavar com he dit anteriorment.

Hui Diumenge a les 10 del matí ja estava allí, adolorida i amb son. Després d'adobar manualment (amb guants!) la terra m'he ficat a fer 6 caballons per a plantar els plantons al damunt d'ells i assegurar-se uns 25cm de profunditat de terra molla on les plantes extendran les seues arrels fàcilment. Finalment les he regades una miqueta i aquest és el resultat final:

A primera fila i d'esquerra a dreta: les albergines, una carabassa i les pebreres picants. Segona fila: Pebreres. Tercera fila: Tomates. Quarta i cinquena fila: Una carabassera i 6 bajoqueres.

A que son reboniques! :D

Demà pujaré a vore com els va i també per a regar-les una miqueta més.

Si yo fuera prooofe (la la la la la ...) 2/2

2009-03-30T22:52:00.008+02:00

4 - Virus, troians i altres faunes. Com intentar combatre'ls?

Per estrany que parega, eixe anunci parpadejant de Metroflog que et regala un cotxe per ser l'usuari 1 milió que visita la web, es mentira. Si, la vida és dura. Clicar sobre eixa pàgina et redirigeix a una altra que descarregara mil cookies malicioses al teu ordinador i probablement se't cole algun programeta de pop-ups d'eixos tan molestos. I la culpa és teua i només teua. Què es pot fer al respecte? En primer lloc, ensenyar als usuaris joves que no siguen tololos i no cliquen damunt de coses absurdes com el cotxe o un politono cutre per al teu mòbil. Si vols politonos guapos, salta a la secció 7 que t'explicarem com fer-te'ls. En segon lloc intentar previndre la entrada de codi malicios mitjançant una sèrie de programes que filtren els paquets entrants i, en tercer lloc i si l'ordinador comença a fer coses rares o a anar MOLT lent, entrar en mode administrador per a passar els anti-tot corresponents i intentar resoldre el problema.

El procediment pareix una bobada i ho és en realitat. A més als informàtics aquest tipus de coses que son tan sistemàtiques ens molesten i prou, que se li va a fer! :D

5 - Quin ordinador em compre? Què hauria de tindre?

Breu introducció als components electrònics que composen un PC, les seues bondats i defectes i a continuació que l'alumne configure un ordinador per a si mateix tenint en compte les seues necessitats i justificant perquè fa aquesta tria. Dificil? En realitat no; es realitzar unes poques valoracions simples mirant les característiques generals del component.

6 - Web, Web, Web!

Dissenyar una xicoteta web amb la inestimable ajuda de Macromedia Dreamweaver (o altres) o crear un bloc de forma local. Pujar els arxius de la web i del bloc a un ordinador de l'institut que faça de servidor (amb eixida a Internet) per a que servisca les pàgines dels alumnes quan vulguen vore-les, estiguen a casa o a classe. Els més atrevits poden intentar ficar mapetes de Google Maps en els seus projectes.

7 - Altres cosetes

Només nomenar-les:

Tallar una pista d'audio per a fer-te un politono per al mòbil (toh wapikoh) i no deixar-te 4 euros en una cosa que podries fer-te tu mateix.

Vull baixar-me coses, quin programa gaste? Repàs als programes més famosos. Pros i contres.

Saber quina pel·li baixar-te entre les mil que es mostren quan li dius al buscador "Matrix" per a que no t'isca la versió en urdu subtitulada en anglés.

Com "instal·lar" un segon disc dur en la meua màquina.

Compres en Internet. Qué es necessita? Es pot confiar? Perquè?

Privacitat i seguretat personal en Internet: "Me puc comprar la plei per internet sense que me timen!? On i de quina forma?"

Netiquette o com no ser un garrulo en Internet o almenys que no es note tan descaradament la ignorància informàtica de un.

Retoca una foto! Utilitza The Gimp, Photoshop o Picasa.

I tot açò per a fer-li la vida més senzilla als informàtics! Que tot lo anterior és ficar un poc de voluntat i ganes d'apendre, no hi ha que fer una carrera per a saber-ho!

Arribarà un dia en el qual serà bàsic en la vida d'una persona realitzar i/o conèixer aquesta sèrie d'operacions i qui no les sàpia es quedarà obsolet i desfasat. Que no va passar el mateix amb les targetes de crèdit, les compres en Internet o la pròpia xarxa? Qui confiava en elles inicialment? Qui pensava que acabarien sent tan necessàries?

Doncs això: Que hi ha que estar aprenent i reciclant-se continuament, especialment en temes tecnològics i que és molt important que tots coneguen coses bàsiques a nivell informàtic per a evitar la dependència de tercers.

Ale, la pesada ha acabat de despotricar i de filosofar. Passeu-ho bé!

Si yo fuera prooofe (la la la la la ...)1/2

2009-03-25T22:14:00.008+01:00

Quan jo cursava informàtica a l'institut m'ensenyaven coses tan útils com a aprendre a utilitzar el Word, l'Excel, crear i esborrar fitxers de Windows, que és i quina utilitat té un salvapantalles i altres perles. Crec que la única cosa de profit que vaig fer allí un any va ser crear una pàgineta web senzilla picant HTML a mà, sense cap ferramenta més que un fucking bloc de notes.

M'avorria soberanament a classe, m'explique: Per a bé o per a mal tinc ordinador des de que tinc 11 o 12 anys, des de que els ordinadors corrien amb Windows 3.1 i Linux encara no existia, quasi es pot dir. Pensant-ho bé, he tingut més anys un ordinador davant meu que no! Bueno, el cas es que les coses que allí s'ensenyaven jo ja me les havia aprés pel simple fet d'asseure'm davant d'un PC i provar cosetes. Si Castanyes llig aquest post ho corroborarà. No penseu que una era un prodigi de la informàtica ni molt menys, simplement que quan encara no tot el món tenia ordinador a casa jo feia uns pocs anys que si i a més era una cosa que m'agradava, tot i que no vaig passar de fer algunes bobades bàsiques-bàsiques amb la consola de MS-DOS, els disquets etc.

Però tornant al tema: el cas es que les classes d'informàtica eren algo frustrants per les bobades que allí feiem i hui, no se a sant de què, m'ha vingut això al cap i m'he ficat a pensar quines coses impartiria jo als maleantes d'ara per a que al acabar el curs, una persona sapiera arreglar-li alguns problemes bàsics a la seua màquina i no necessitara de l'ajuda d'altres amb tanta urgència i sapiera per on tirar mínimament.

Potser hi ha molta carpinteria informàtica, però el que jo intentaria ensenyar als meus alumnes a part del temari establert, seria:

1 - Formatejar el teu ordinador y no morir en el intento

Curiosament, una de les operacions més senzilles (i sistemàtiques) que hi ha i a la vegada una de les que més por fan a l'usuari mitjà: "I no me carregaré el PC?" Xico, és pràcticament impossible carregar-se (físicament) un ordinador realitzant aquesta operació! A més, ÉS exactament el que vols: carregar-te (des del punt de vista lògic) el contingut del disc dur!

Total que li donaria a cada alumne un cd amb el sistema operatiu a dintre i que provaren a fer-ho ells mateixos a l'ordinador que tenen davant. Per qüestions de llicències etc, crec que el més adequat seria donar-los una distribució de Linux per a instal·lar, ara que sempre ens quedaran les copies pirates de Windows que son menys políticament correctes.

2 - Que son i per a que valen els drivers? Quins necessite una vegada tinc l'ordinador formatejat o quan instal·le un nou component hardware? Com se quins son?

L'etern problema una vegada formateges o canvies un component: "I ara no puc sentir música perquè el Media Player no sone encara que li puge la veu". Gran problema que tots hem patit i que és molt senzill de resoldre i es contesta amb un "Es que et falten els drivers de X".

Com saber quins son? Fàcil. Es baixa un un programa de diagnòstic qualsevol que ens dirà quin model exacte tenim de cada component, se'n va un a la web del fabricant, fa una cerca a dins de la pàgina i es baixa un senzill fitxer que hi ha que descarregar i instal·lar i, com a molt, reiniciar després la màquina. Difícil eh?

3 - El maravilloso mundo de los códecs de vídeo y audio

Estiga bé o malament, la gent veu pel·lícules piratilles al seu ordinador. El problema es descarat: Obris la pel·li i només es sent la pista d'audio i la sol·lució es descaradament senzilla també: Només hi ha que descarregar uns programes i instal·lar-los. En molt rares ocasions la pel·licula està en un format quasi irreproduible.

En el pròxim post, la resta!

3r aniversari

2009-03-19T16:07:00.003+01:00

Veieu com seré una mala mare? Fa dos dies que ha sigut l'aniversari del pobre blog i no li he fet ni puto cas! Oi, oi, oi, pobret meu!

En 3 anys he escrit 270 entrades contant aquesta, cosa que fa una mitja d'uns 90 posts anuals. No es molt, però és el meu ritme.

Les categories que més entrades contenen son:

My Life = 47 Entrades
Friki Planet = 30 Entrades
Politiqueo = 27 Entrades
Viatges = 26 Entrades
Onda = 15 Entrades

Lo cual ve a dir que sóc una friki ondera i egocèntrica interessada en política a la qual li agrada viatjar. Pot ser s'aproxima, no? :D

Ultimament he pensat a migrar-lo definitivament a Wordpress ja que amb l'adveniment del Señor Oscuro aka Facebook ja no em feu cas ni al tag ni als comentaris (grrr!) i sempre he dit que les plantilles de Wordpress son mes guais però que tenien la pega de no poder ficar un tag com aquest. Ara que ja no s'utilitza massa...potser now is the time de fer la migració! Però bueno, de moment son pensaments en veu alta: em fa gos fer tot això. :D

En realitat si duc aquest temps escrivint és perquè sempre hi ha algú al altre costat de la pantalla que, tot i que potser no diga res, la estadística demostra que està i que llig les coses que ací fique. li pareguen bé o malament. Gràcies a tots per aquestes visites, vos anime a continuar fent-ho i a PARTICIPAR MÉS en els comentaris per a que el meu ego continue convenientment unflat!

Ah, i una felicitacioneta pal pobre blog, reivindique! ;)

El camí cap a casa

2009-03-19T15:52:00.003+01:00

Tots els dies quan isc a les 3 de l'Ajuntament camine uns quants metres, fins arribar al pas de zebra que porta a la Plaça Sant Josep, amb la vista clavada en les lloses de pedra del terra. Duc massa hores amb la vista clavada en les dues pantalles que tinc i la claror m'enlluerna i molesta durant uns segons.

Tots els dies, quan arribe a la Plaça veig al mateix grup de senyors majors, alguns amb els seus gossets, que es disposen a arreglar el món i a prendre el sol ara que no pique. A voltes, un poc més avant, veig al cuiner de la Fontanella fumant-se un cigarret a les escales del restaurant.

Tots els dies passe per davant de les moreres que hi ha prop de casa i mire com, dia rere dia, van ixint més brots de fulles noves. S'acosta la primavera, encara que el Corte Inglés diga que ja està ací. Un poc més endavant sempre em trobe al cantó uns gats que miren cap al carrer que baixa del Swing esperant la dona que, tots els dies, els baixa menjar a la mateixa hora: les 3 de la vesprada.

Ou sense sal

2009-03-10T22:25:00.003+01:00

Estic sosa. Ho note. No em passa res especial, ni estic trista, ni estresada, ben al contrari en tot. Estic acomodada i em conforme amb estar aixina. Per això no tinc ganes d'anar a cap lloc i variar la rutina habitual.

Part de la "culpa" de la meua sosor la té no haver currat aquest estiu degut a la omnipresent crisi econòmica. Vamos, que mai he tingut un clau a la butxaca però ara estic a punt de tocar fons perquè lo poc que em quedava de l'any anterior m'ho he anat gastant amb el temps i estalviar mai ha sigut lo meu, menys quan hi ha càmeres réflex de per mig, jeje.

L'altra part de la sosor crec que em ve de les ganes que tinc de perdre de vista aquesta carrera i de dedicar-me a altres coses més interessants. Estic cansada i avorrida d'ella, lo qual em fa estar un poc apàtica.

I per tot això que no tinc ganes d'anar ni a Madalena (festa plena) ni a Valéncia en Falles. No em fan ni fred ni calor, ni fu ni fa, ni blanc ni negre. Estic sosa i tot i que duc algunes setmanes així, crec que encara me'n queden més, i'm sorry.

I a sant de què este post? Perquè tenia ganes d'escriure algo i anava a escriure una parrafada política pero no tenia massa ganes, així que he pensat: Xica, cultiva el teu ego una miqueta més que pa d'això estan els blogs.

I no res, ara que ja he plorat una miqueta, me'n vaig a dormir que ja son les 00'20 i les 7'20 del matí es fan molt prompte. Ah les pràctiques, les pràctiques!

Jumping i més

2009-03-04T19:40:00.007+01:00

Sessió de jumping a la caseta de Tuxi el dia del seu cumple! Quant es poden arribar a distraure 3 bobes en dos càmeres rèflex, cervesa i el mode esportiu activat! Mentrestant, les altres, estaven vinga menjar papes a caraperro, les ràncies, jiji.

En aquesta primera no se si vaig pillar a Mireille pujant, baixant o fent què, però pareix que siga de goma o un ninot d'estos que li pots moldejar les extremitats.

En aquesta vaig disparar abans d'hora però no em digueu que no es graciosa?

Ací està la germana de Billy Elliot again. Tot i que pareix que m'hagen apegat amb Paint (ni Photoshop ni nà!) done fe de que la foto es autèntica. Aquesta la va tirar Mire.

I, sense cap dubte, aquesta és la millor de les 8 o 9 de la col·lecció. El moment exacte i l'altura i posició exactes per a que la foto siga la mar de xula. LLàstima que Mireia estiga tapant-se la cara amb la mà però Kars està totalíssima, li fiquem un pou o un precipici de fons i pareix que estiga caent!!

En quant a moi: El Dilluns vaig començar les pràctiques al MCnífico Ajuntament d'Onda. De moment la cosa va bé, tot fluïx i no he tingut cap handicap gordo. Que continue aixina, perfavore. La primera tasca que he de fer es un inventari del parc informàtic de l'ajuntament, es a dir, de quins equips es disposen i quines característiques tenen. Obviament no es agafar un full i anar passejant-se per l'edifici preguntant, sino que utilitzant una ferramenta de programari lliure anomenada OCSInventory es puga obtindre aquesta informació de forma automàtica amb la instal·lació remota d'un agent OCS en cada màquina. Ja vos ho explicaré mes detalladament .Crec que acabare convertint-me en una "experta" linuxera d'ací al final de les pràctiques perquè tot el que utilitzaré sera programari de codi obert i ja tinc dos fulles plenes de truquis i coses que no sabia.

No obstant, a pesar d'ixa tasca, estos tres dies he estat instal·lant dues coses que em serviran per a anar documentant tot el que vaja fent al llarg dels tres mesos de pràctiques: Wordpress i Mediawiki de forma local i només accessible des dels ordinadors de la Xarxa Local en la qual està el "meu" ordinador. En resum, un bloc i un wiki només accessibles des de la xarxa de l'ajuntament.

També he fet altres cosetes menors: com formatejar i instal·lar programes en un parell d'ordinadors, fer un recopilatori de captures de pantalla de la configuració d'un programa, instal·lar-me Fedora 10 en el que és el "meu" ordinador, descarregar paquets de programes que em feien falta per a les dos coses del paràgraf anterior, canviar una pantalla, etc.

La feina de moment m'agrada i els dos xics amb els quals estic son molt majos i m'ajuden en tot lo que poden.

Per altra banda, una altra de les coses que ha fet que no haja dit ni mu en tots estos dies és haver acabat el famós curs de Java i haver obtingut hores per a (per fi) poder-li fer un poc de cas al projecte, el qual tinc un poc abandonat i no es plan... demà he de anar a parlar amb el tutor a vore si em dona un parell de directrius i se cap a on tirar perquè de moment no ho veig gens clar.

I éso es todo amigos!

I Carnaval Sonora

2009-02-23T14:58:00.006+01:00

Èxit. Un èxit. O almenys és el que jo pense després d'haver tingut el plaer d'assistir al I Carnaval Sonora que s'ha celebrat a Onda. Nosaltres, la penya, ens vam reunir al Campus al local que hi ha baix del saló de celebracions quasi a les 9 de la nit. Algunes ja es van tirar al vici de beure una birreta a ixes hores, d'altres, ens vam comedir en un atac de formalitat. La gent va començar a arribar amb les seues disfresses i hi havien de molt originals: he de fer menció especial a un xic que anava de David el Gnom i a un altre que anava de Cloud, el protagonista del joc Final Fantasy VII al qual no vaig vore en el moment però si unes hores més tard. Aquestos dos son els que més em van agradar, però no ficaré cap foto que no es plan!

El saló al eixir tots. Si, vam ser quasi les últimes, as always!

A les 21'30 vam començar a passar al saló on sopariem. Hi havia unes 8 o 10 taules en tot el saló aquell on en cadascuna d'elles podien cabre perfectament...100 persones? era impactant la gentada que ens vam juntar allí. Sopar: Un bocata de pernil amb formatge per a cada persona i per a cada 4 persones hi havia un bol de tomata ratllada, un plat de papes, un de fruits secs i una ensalada per a picar. De beure birra, vi, aigua i llimonada. Osiga, bé.

Quan la gent ja començava a moure del lloc per a reunir-se a la plaça del costat

L'organització em va agradar en general: Per a anar a pels cafés cridaven per megafonia a la penya i una persona anava a pels cafés de tots. Cal dir que a nosaltres ens degueren botar ja que no ens van cridar, però igualment en vam tindre. Després, al acabar, ens van dir també per megafonia que ens reunirem a la placeta de fora per a començar la comitiva cap a la Font de Dins. I erem una comitiva amuntó gran però de seguida vam estar tots fora i vam moure.

En arribar a la Font de Dins les 4 barres que havien ficat ja estaven preparades per a començar a servir litres i litres de cervesa. Cada xaranga que ens acompanyava (n'eren 2 o 3) es va ficar en un extrem de la plaça i anaven tocant per torns cadascuna una cançó o dos. L'ambientillo que es va muntar allí estava molt bé; Som unes 40 penyes que ens coneixem tots entre tots en major o menor mesura i tot el món estava xarrant, saludant, bevent i fent el bobo ací i allà. Molt bé.

Billy Elliot disfrassat de xina amb jaqueta i pegant un bot artístic al garatge de casa Caro, on vaig dixar la càmera

Després d'una horeta o horeta i mitja, vam moure cap allà. Com no, ens vam entretindre donant-li al pico i vam perdre la xaranga. Era igual. Vam fer un aparonet al Xaplin per a saludar a Silvia que estava treballant i ja vam continuar fins tornar al Campus on ja estava tocant la orquestra Draco (crec que es deien) que no cantaven fabulosament però interpretaven cançons molt actuals, com per exemple I Kissed a Girl, lo qual és d'agraïr, i no van tocar cap flamencà o coentor, lo qual també és molt d'agraïr. També van tindre més paciència que uns sants atenent a les peticions de la gent de baix demanant que tocaren tals o quals cançons i les dedicaren a tals o quals penyes. No res, que els xics s'ho van currar molt i ens van tindre entretinguts tota la nit.

I allí vam estar ballant, xarrant i degenerant fins tard. Jo em vaig retirar a les 6 perquè em feien mal les patetes però hi ha qui va durar més ratet, eh!?

En definitiva, un 10 per a la comissió del Col·lectiu i les persones que van ajudar a que tot rutllara correctament. Espere que continuem vegent exemples tan bons d'organització com el d'aquest cap de setmana. I tot per 15 euros! Gràcies!

Marinaleda (3/3)

2009-02-19T01:06:00.003+01:00

Ací està l'últim post de quotes del documental. Sou lliures. Però abans d'anar-vos-en fixeu-vos en el preu de la casa i penseu quant paguem ací per una casa en idèntiques condicions...

Marinaleda es uno de los pocos sitios en dónde la construcción no está considerada como un negocio. Se quiere llevar a la práctica el derecho a una vivienda digna, para ello se basan en la autoconstrucción: cada uno de los interesados debe edificarse la suya. Los materiales los pone la Junta de Andalucía y el terreno lo cede el ayuntamiento. Son casas que se consideran de la colectividad y por tanto no se pueden vender. [...] Diu una xica: Yo la estoy pagando ya: 450€ son para la casa que es la mitad de un mes trabajado[...]. Locutora: José (el capatàs) nos muestra la distribución de una de las viviendas, se tarda poco más de un año en construirlas. [...] La casa de autoconstrucción sale por unos 24.000€.

La vivienda no puede ser un botín ni una mercancía sino un derecho de los pueblos.

I no vos pareix que el raonament d'aquest home té molt de sentit en el context de pobles agricultors com son Marinaleda o Osuna?

No es concebible que Osuna, con las 60.000 hectáreas de tierra que tenga los parados que tiene. Por éso creemos que ésto puede ser un foco que lidere la agricultura de nuestro pueblo y que se transforme en una agricultura sostenible y que de más empleo. Tenemos que ir hacia una agricultura de calidad por el hecho de tener las fincas en una zona de especial protección de aves, con lo cual, tenemos que cumplir unos parámetros ecológicos para que nuestro producto sea de calidad, cosa que, entiendo yo, más que un inconveniente es una ventaja que le vamos a dar a nuestro producto.

Marinaleda (2/3)

2009-02-18T22:40:00.007+01:00

A l'hora de començar a escriure aquest segon post sobre el documental de Marinaleda, no tenia molt clar com resumir totes aquelles coses que m'han paregut xocants i amb les quals estic pràcticament d'acord en totes elles. Al final he pensat que no era mala idea deixar que les pròpies frases i raonaments dels participants del documental em serviren a mi per a il·lustrar un mode de vida molt atípic a la societat en la que vivim i del qual personalment pense que tenim molt que aprendre. Faré algun comentari en plan breu entre línies.

Corría los años 80 y Marinaleda no tenía agua. [...] Se concentraban en la plaza del pueblo para reclamarla. Las mujeres estuvieron en la primera línea de las movilizaciones.

Anys 80. Jo vaig nàixer al 84. Aquestes persones no tenien aigua i d'això no fa tant de temps. En les imatges es veu una aixeta al centre del poble. I després encara mirem a qualsevol país del Nord d'Àfrica i els veiem del tercer món...doncs alguns o molts de nosaltres no fa tant de temps... idem.

Hay otra conquista muy importante: Nosotros somos un pueblo jornalero, se trabaja un mes en la recogida de la aceituna, el tiempo estaba parao y la inmigración... y entonces dijimos nosotros, ¿cómo acabamos con el paro? y dijimos, consiguiendo tierra y ¿cómo se consigue tierra? pues miramos quién tenía más tierra en los alrededores y vimos que el que tenía más era el Duque del Infantado, cuatro veces Grande de España y amigo del rey Juan Carlos. Y dijimos nosotros: "esta es la pieza que a nosotros necesitábamos". Hemos estado ocupando el cortijo durante 12 años, hemos conseguido 1200 hectáreas, hemos creado 8 cooperativas, hemos creado agroindustrias - del pimiento, de la alcachofa, del aceite, de la haba - y hoy en Marinaleda tenemos pleno empleo.

Clar i perquè s'ha de quedar un Duc ranci unes terres que no cultiva mentre moltissima gent podria viure, com s'ha vist, d'elles? Doncs Andalusia, Extremadura i tot el centre d'Ejjjpanya està ple de latifundis propietat de nobles o de la església catòlica. Dime tu per a que cocos han de tindre retingut els putos bisbes aquest terreny quan es podria dedicar en molts casos a crear mitjos de subsistència per a molts i a ajudar a que no es despoblen moltes zones d'Ejjjpanya mitjançant l'agricultura (per exemple) !

En la nave, 100 operarias manipulan la verdura de la estación. La fábrica de transformación agroalimentaria se montó hace 9 años. Además del beneficio económico ha generado empleo femenino. Diu una treballadora: "En Marinaleda las mujeres no trabajábamos en el campo prácticamente y en la industria pues ná-ná-ná. Y ahora mismo hay un montón de mujeres trabajando que suponen un montón de familias. Sobretodo las mujeres que eran y son las grandes discriminadas en el mundo rural, ellas son las grandes partícipes de este proyecto."

Diu una altra treballadora: Si ésto (el treball de la fàbrica) genera una plusvalía es para nosotros, para generar más trabajo. Con la plusvalía no se queda nadie con ése dinero, ningún patrón se queda con ése dinero.

Diu Pilar, una dona treballadora i mare de cinc fills: Bueno, todo depende de... ¿para qué quieren ropa de marca? En vez de tener cuatro pares de zapatos, pues tienen dos. Ya está. Tampoco depende de tener mucho estando como está la vida por ahí. Aquí nos acomodamos a lo que tenemos y ya está.

El hijo de Pilar es uno de los 48 niños que acuden a la guardería. Cuesta 12 € al mes y no existe lista de espera.

12 euros al mes. Quant paguen els pares d'un xiquet ací per portar-lo a la guarderia? Al voltant de 200 euros al mes? No hi ha color i personalment encara no entenc com igual que s'ha creat una xarxa d'escoles, instituts i universitats públiques com collons encara no se n'ha creat una de guarderies estatals o almenys autonòmiques. Potser he clavat la pota perque no estic molt al dia en aquest tema i si que hi han, pero segur que son escasses perquè no he tingut notícia d'elles i de sovint sent comentaris de pares al respecte de la clavà que els peguen per atendre als xiquets.

I encara tinc un altre post de Quotes! Resistiu! :D

Marinaleda (1/3)

2009-02-16T15:34:00.008+01:00

Ahir de matí vaig fer lo normal per a un Diumenge sense resaca: anar llegint alguns diaris (digitals, s'entén) tranquil·lament mentre s'aproxima la funesta hora de la indigesta paella. "Fullejant" El País, vaig arribar a aquest article.

Quan vaig arribar al tros que diu:

Además de las alternativas ecológicas y espirituales, otras apuestas siguen vivas en algunos puntos de España. Es el caso de Marinaleda, localidad de Sevilla de 2.700 habitantes, famosa por ser el origen del Sindicato de Obreros del Campo, y en la actualidad prácticamente comunista. [...] Tras años de lucha, Marinaleda consiguió expropiar las 1.200 hectáreas de un cortijo propiedad del Duque del Infantado. El producto de la tierra -alcachofas, pimientos, aceitunas- se transforma en ocho cooperativas que dan trabajo a todo el pueblo. Oficialmente, no hay desempleo y todos cobran lo mismo, algo más de mil euros.

Arribada a aquest punt el meu interés per l'article va créixer notablement. Sabia de l'existència de localitats (especialment andaluses) on tenen un alcalde d'Esquerra Unida que han promulgat coses que els altres partits consideren políticament incorrectes. La més graciosa o xocant de les anècdotes que conec, és una que vaig llegir sobre no se quin poble (no recorde si era Extremadura, Huelva o per allà prop) on l'Ajuntament pagava una quota mensual de Digital Plus i el que feia era derivar la senyal per a la resta del poble per a que tots els seus habitants pugueren gaudir gratuïtament de la tele per cable. Evidentment les grans empreses en algun moment els havien demandat i ja no se com va quedar la cosa.

Tornant al tema. Una vegada llegit l'article em vaig quedar amb ganes de saber un poc més d'aquest poble i com s'ho feien per a viure i organitzar-se i sobretot, en quines condicions, així que li ho vaig preguntar a nostre Sinyor Google que ràpidament em va derivar a 1 vídeo de YouTube (tallat en 4 trossos de 10 minuts, tot i que podeu trobar-ne un només de pitjor qualitat ací de Google Videos) que es un documental que van passar al programa "Crónicas" de La 2 en Maig de 2008. Vos aconselle i recomane que els vegeu perquè és curiós com es fan a aquest poble les coses.

Primera Part

Segona Part

Tercera Part

Quarta Part

Les opinions i impressions les deixe per a la següent entrada, que me'n vaig al curset de Java Avançat en no res. Tranquils que no perdone! :)

The Story of Stuff Reloaded

2009-02-14T15:39:00.002+01:00

Que ve a dir alguna cosa així com (Tuxi no me pegues):

La nostra economia enormement productiva demana que fem del consum la nostra forma de vida, que convertim el comprar i el fer ús de béns en rituals que busquem per a nostra satisfacció espiritual i la satisfacció del nostre ego. En el consumisme necessitem consumir, gastar, canviar i descartar coses a una velocitat cada vegada més ràpida.

Victor Lebow, col·lega del consumisme capitalista

Ja vaig ficar aquest video fa temps, però amb una qualitat de video molt cutre de Youtube. Ara han ficat en la pròpia web de l'autora el video amb millor qualitat i subtítols en distints idiomes. Recomanable pegar-li una ullada (de nou):

The Story of Stuff

Potser hi ha coses exagerades i està clarament encarat a la societat americana, que en la meua opinió encara té molt a aprendre de moltes coses que ací donem per suposades, però així i tot és un excel·lent resum de l'impacte que té el anar a Media Markt i comprar qualsevol cosa.

Staying alive

2009-02-09T13:02:00.008+01:00

Ací estic. He tingut uns dies de poca feina però la que hi havia era molt intensa. Principalment tenia dos tasques molt importants a realitzar: Aconseguir instal·lar un servei web per a fer les proves per al projecte i, amb la col·laboració de tota la penya, fer-li un àlbum bonic a Maria, que se'n va a Xile dins de 8 dies.

Finalment el Dijous vaig acabar de fer aquesta instal·lació i ja tinc una nova tasca a fer: Comprendre vida i obra dels sensors de Java Sun Spot que els profes m'han prestat. Ja vorem! El mateix Dijous per la nit vam quedar al meu garatge per a fer-li l'àlbum a Maria per a que se l'emporte a l'altra part del toll. El Divendres de vesprada vam anar a comprar-li el regal a Salera on cada vegada que anem, em done compte de lo terriblement eficients que ens estem fent perquè ja comprem els regals en un parell d'hores quan anys arrere necessitavem tota una vesprada. La vellea punyetera!

I ja per fi, el Dissabte va ser la festa d'acomiadament. L'escenari era genial i potser un poc intimidatori per a un home:una taulla llarguíssima al menjador de la caseta de Maria i vora 30 xiques assegudes al seu voltant. Ens ho vam passar molt bé i vam tindre moments molt emotius. Jo em vaig endur la càmera i vaig castigar al personal amb el mode automàtic i 225 fotografies, casi ná! Després vam anar al Public fins que van tancar i encara vam anar a Metropolis aka casaldefira.

I darrere meu encara hi havia 10 xiques més!

No em vaig gitar excessivament tard però es que a l'endemà, Diumenge, teniem paella amb els amics de classe. Així que vam agafar els bàrtuls (paEllo, estufes, birra, taronges, la compra, el Trivial & Risk) i la càmera again i ens en vam anar a la meua caseta a fer la paella. Com feia molt d'aire la vam fer a dins de casa amb el foguer de gas, clar, i potser fer-la poc a poc amb paciència i sense corrents d'aire va fer que isquera una paella no massa bonica a la vista però MOLT bona. Potser la millor que hem fet fins ara!

La paella acabant de xuplar el caldo que quedava

Vam baixar a les 7 de la vesprada d'allà dalt i ens en vam tornar a casa on jo vaig acabar veient després del capítol nou de House que van fer d'estrangis a Cuatro, una pel·li del John Wayne en Canal Ou! (no em pegueu, però em va agradar i tot!) Lo que el títol no el se perquè el teletext no funcionava (damunt que es tercermundista, no fa la seua feina...)

I no res, aquesta setmana començe el curset de Java Avançat el qual ja tenia ganes de fer-lo perquè em vindrà molt bé per a la programació del projecte i esto es todo amigos!

Vicky, Cristina, Barcelona

2009-01-29T22:53:00.003+01:00

Ja feia temps que la tenia descarregada i no trobava mai un ratet per a vore-la tot i que tenia prou ganes de fer-ho. L'arxiu en qüestió ha acabat sent un Screener (no em pegueu!) decentet amb audio en Català i Castellà.

Al principi estava un poc estranyada per què havia transcorregut com a 30 minuts de pel·lícula i no havia passat res destacable i pensava que anava a ser una cosa molt light i amb poca xixa, però que equivocada estava: el tio Woody sempre sap com descol·locar-te i complicar les històries més banals. I de quina manera!

Sense saber-ho, haver-me baixat l'Screener en dos idiomes fa que t'adones de les distintes relacions que tenen els personatges entre ells, ja que hi ha alguns canvis d'idioma en els quals les turistes americanes es suposa que no entenen el que els altres diuen perquè estan parlant castellà el parlen. En aquesta versió que jo he vist, aquestos diàlegs es mantenen tal qual estan en la VO i l'anglés es tradueix al Català. No obstant, deuria haver-la vist en VO subtitulada millor, però aquesta es va baixar abans. Tinc entés que la doblada al castellà han doblat TOT al castellà (inclús les veus castellanes de Javier Bardem i Penèlope Cruz) així que es perd aquesta xispa que tenen els diàlegs, en la meua opinió.

La peli és molt senzilla i natural, sense escenaris massa sofisticats: El camp, bicicletes velles, molts paisatges i carrers empedrats que li donen un aire de pau i tranquil·litat permanent a la pel·lícula. Tranquil·litat que els personatges s'encarreguen de desquiciar amb les coses inverosímils que els ocorren i que no puc detallar ací, clar!

Em va agradar molt el personatge mig trastornat de Penèlope Cruz, inclús fa un poc de poreta i tot. Hi ha que reconèixer que la xica ho fa genial i jo no es que siga molt fan d'ella. A Scarlett Johansson la trobe un poc sosa, com excessivament boba i de Bardem com no l'he vist en altres pel·licules no tinc gran cosa a dir; em va convéncer en el seu paper i prou.

No res, que tot i que no és una meravella, és molt aconsellable per a passar una estoneta divertida. L'única cosa que em va donar molta malícia es vore com Scarlett Johansson es fica una punyetera camiseta malfarjà i uns vaquers desarrapats i està estupenda. I és que el món està molt mal repartit, senyores i senyors...

Persèpolis

2009-01-27T00:29:00.003+01:00

Persèpolis, del grec "La ciutat dels perses", és l'antiga capital de l'Imperi Persa, actual Iran. També és el títol que Marjane Satrapi va elegir per a la seua col·lecció de còmics.

Em van regalar per al cumple aquest còmic que es una recopilació dels 4 volums que ha publicat la autora. En ells, Marjane ens conta com era la vida a Iran quan ella era menuda, i com es va passar d'un règim tradicionalista però modern a un règim ultraislàmic, tancat i opressiu que és el que hui en dia ens mostren per la televisió.

Portada del llibre, edició integral

El llibre em va agradar bastant, ja que és divertit i, tot i les misèries que li ocòrren a la pobra xica, et fa riure en molts moments. Em va descobrir moltes coses que no sabia d'aquest país i per suposat, em va ajudar a tindre una visió diferent del (demonitzat pels mitjans) Iran que actualment coneixem.

Però a més, fa uns mesos que van fer l'adaptació al cine del còmic!. Em vaig baixar i vore la pel·lícula fa un parell de dies i també em va agradar molt encara que trobe que té un ritme massa ràpid a comparació del del llibre que és molt més fàcil d'assimilar. Com a apunt curiós, destacar que hi ha escenes que no trobes al llibre i sí a la pel·lícula i al revés.

Dos cartells promocionals de la pel·lícula

No res, que vos recomane les dues coses però en el mateix ordre que ho he fet jo. El llibre es llig rapidet i mai et canses de tornar a mirar les minihistòries en les quals està organitzat.

I l'autora: Marjane Satrapi

Ah, si algú vol que li una cosa o l'altra que m'ho diga!

Eco

2009-01-20T22:33:00.005+01:00

Em faig eco d'un mail que m'han enviat un parell de vegades aquesta setmana:

Així son els que decideixen al País Valencià i el que ens costa no és poc:

Donar un xec en blanc a un Arquitecte per a que construisca un edifici molt lleig i gris anomenat Ciutat de les arts: 760.880.921€

Renyir per un campionat al mar que només va tindre una audiència del 4% de share i que en realitat ningú entenia: 1.500.000.000€

Acceptar el xantatge d'un vell raquític amb pasta per a que vegem com 24 cotxes a 300km/h passegen per les nostres platges: 100.000.000€

Portar a un home amb sotana durant un dia per a que beneisca totes les seues obres: 100.000.000€ (Nota de l'autora: Només l'altar va costar 1.000.000€)

Crear a tota costa una necessitat per a un estadi nou per al Valencia C.F. (entitat privada), quan la mateixa està a punt d'entrar en bancarrota: 400.000.000€

Crear l'Àgora per a l'Open de Tenis que totes les ciutats han descartat: 113.000.000€

Crear en Xàtiva una plaça de bous coberta per a un míting del Sr. Rajoy: 2.000.000€

Ajuda a les seues campanyes sobre el trasvassament de l'Ebre i desinformar amb el valencià-català i Educació per a la Ciutadania: 4.000.000€

Per a crear una millor xarxa de transport metropolità, per a que puguen atendrem d'urgència en un hospital abans de 3 hores, per a que tinguem tot el personal sanitari que es necessita. Per a que el meu germà puga estudiar en un edifici i no en un barracó, per a que les industries tinguen ajuda en la competència internacional. Per a fomentar el I+D+I, per a desenvolupar la llei de dependència, per a pagar el deute de 15.000.000€ a les universitats, per a no ser els millors en fracàs escolar. Per a no ser una ciutat de primera amb sous del tercer món... per a tot això NO HI HA DINERS!!

Para todo lo demás...MasterCamps.

És penós el que està ocorrent a Valencia, però pitjor és el que ocorre a Castelló (i que ho digues) i Alacant.

Total: 2.979.880.921€.

Clar, les xifres via mail es dificil saber com de reals són, està clar, però jo ho deixe sobre la taula i que vulga que ho reculla.

Només em queda remetrem a una frase del Comte-Duc d'Olivares de 1626 que diu: "Tenemos a los valencianos por más muelles" [que els súbdits del Principat de Catalunya o Aragó]. Va escriure aquesta frase en una carta després de passar-se pel forro la legislació foral valenciana per a un assumpte que ara no ve al cas.

També l'inquisidor valencià Ximenez de Reinoso escriu en 1582: "La gente desta tierra es blanda de suyo", molt en la línia del que diria el comte 40 anys després.

Si, més muelles és més bobos que ningú, des del segle XVII. Almenys destaquem en dues coses: En estupidesa i deutes, per això en quant ve un polític un poc avispat i ambiciós siga del color polític que siga, se'ns puja a cavall i damunt molts de nosaltres estan contents. Malauradament, algo de raó tenen estos dos castellanos viejos.

C'est magnifique!

Flaixback

2009-01-16T00:04:00.008+01:00

Ja fa prou anys, un Diumenge, vaig obrir El País Semanal i fullejant-lo vaig descobrir una col·lecció de fotos de ves-a-saber-qui en blanc i negre i de la dècada dels anys 20 i tal. Sempre m'ha agradat mirar fotos així que mirant-mirant la col·lecció que venia en aquell número en vaig donar en una que em va tindre abobada 10 minuts contemplant-la.

La foto il·lustrava una familia camperola americana de final dels anys 20, després del crac de 1929, en plena Gran Depressió. Figureu-vos: pobresa, misèria, brutícia i companyia. Estava feta en blanc i negre i tenia un no-se-què que em va tindre cautivada durant minuts i minuts. observant tots els seus detalls. Supose que deguere mirar el nom, pero la falta d'Internet i el temps van fer que la meua memòria oblidara el nom, pero no la foto.

Ahir estava a classe, al curset de fotografia que m'he apuntat. Tocaven dos hores de Història de la Fotografia impartides per un xic que en sabia amuntó. Ens va fer un resum pels moments més destacats de la fotografia des de que va aparèixer allà cap a finals del segle XIX fins la fotografia plàstica dels anys 60-70. Ens va passar diversos pauerpoinxs amb moltes fotos de fotògrafs importants. En arribar a la dècada dels 30, una de les imatges va colpejar el meu cervell directament, fent-me obrir moltissim les pupil·les, exclamar fluixet "OH!" i tallant-me la respiració un segon.

La tenia davant dels meus morros, després de ves a saber quants anys! Tota ella! :D La mateixa familia, la mateixa misèria! L'autor? Walker Evans. La fotografia? Ací la teniu:

Haguera volgut trobar una foto més gran per a que vegereu bé els detalls, però nostresinyor Google no m'ha ficat cap còpia gran a la vista més que aquesta.

No se ben bé perquè em va donar molta alegria tornar-la a vore. I em continua agradant tant com quan la vaig descobrir. Ai si trobara una còpia un poc més grandeta, quin pòster em faria!

I una no pot evitar pensar... i que seria de la vida d'aquestes persones després? Mai ho sabre/m, llàstima.

Feisbuc taim!

2009-01-11T12:51:00.003+01:00

El moment ha arribat. 50 persones d'aquest poble (i també no del poble) s'han unit i aliat contra la meua persona per a aconseguir que em féra Facebook. Haguera sigut molt fàcil no obrir la bocota i dir-li a Lele:

Si dona, si arribeu a 50 jo em faig un Facebook. Total, no teniu que arribar a ixa xifra!

Però nooooo, per la boca mor el peix. Pues idem! Tres minuts més tard, aquesta "amiga" (sisi, entre comilles) ja tenia el grup obert. Si es que ja ho diu la dita:

Cría cuervos y tendrás muchos

I com em vaig enterar de tan bona notícia? Doncs vaig entrar al Xaplin ahir a les 12 de la nuit i Sergei havia tingut la consideració d'imprimir una captura de pantalla (on es veia clarament que ja havíeu arribat a 50) i apegar-me-la a la taula on es solem asseure i orientada cap a la cadira on habitualment estic!. Amo, eres malooo!

En fi, com sóc una dona de paraula, em faré un faquing Facebook en el dia de hui! Aggggg!

Vos odie profundament a tots!

Baci & Abraci! :D

Popurri, popurri!

2009-01-08T00:22:00.006+01:00

Començament d'any mandrós, per a variar.

Ara estic veent en la 1 "Ocean's Twelve" que bueno, no es una peli meravellosa però compleix la seua funció d'entretindre un parell d'horetes, especialment perque és molt dinàmica i ixen MOLTES cares conegudes. Recomanables, tant aquesta com la "Eleven" i la "Thirteen", clar.

Vist al pàrquing de Salera, quan vaig anar a comprar el meu amic invisible

De Montanejos que puc dir? Ens ho vam passar molt bé tot i que jo em vaig retirar a una hora prudencial de la disco. Les restforms no ens van acompanyar en la nostra escapada, pero tot lo demés si, inclús l'oratge ja que va fer una temperatura la mar de bé tot i estar allà dalt. Lo millor per a mi de tota la nit va ser el parell d'horetes entre el raïm i el anar-se'n a la disco: Singstar, Fotografies & Alcohol per tutti!

Després, la meua amiga invisible em va regalar "Un mundo sin fin" i un bolso marró mollet i gran per a ficar mil trastos de classe. Genial! Lo que com fa tants anys que me vaig llegir "Los pilares de la tierra" abans de començar el segon, no se si hauré de llegirm-me el primer i no es curt, precisament!

Hui m'he matriculat al curset d' Iniciació a la Fotografia que fan a l'UJI, comencem el pròxim Dilluns. Estic contenta perquè espere aprendre prou coses i a vore si així se gastar la càmera amb certa fluidesa.

Vist a la porta del Xaplin aquest Dilluns

No res, me'n vaig a dormir que demà hauré de "matinar" per a començar a fer feina d'eixa que et passes el trimestre deixant-la per als final del mateix.

Les fotos no tenen res a vore amb la temàtica del post, és curiós que per activa o per passiva la gent decidisca ficar-se missatges profunds al cotxe. Ni más ni menos. :D

Quatre de la vesprada del dia 30 de Novembre. Way to Montanejos.

Esta si que te que vore amb el post, així anava el meu cotxe al pujar a Montanejos. No s'aprecie bé però darrere només quedava una plaça lliure.

The Last 2008 Post

2008-12-30T14:49:00.002+01:00

Res, títol rimbombant per a l'últim post de l'any, ja que en una horeta i algo se'n anem way to Montanejos (work it out!) a armar-la per allà dalt.

Composició de l'equipatge a nivell penya:

Uns 16 litres de cervesa
Licors variats
Trivial
PS2 de Piny amb nosequantsmil Singstar
Jungle Speed also known as Totem
Menjar com per a parar un camió
Centenars de mils de mantes i estufes

I res, que el 2008 es tanca bé a nivell personal: La carrera quasi finiquitada després d'un horrible curs amb 95 crèdits, un parell de viatges internacionals (Roma i Cambridge) i tres nacionals (un a la Expo i dos comptant el de hui a Montanejos). Les fires d'aquest any han sigut les millors que jo recorde (de nit i de dia i a l'avemaria, eh!) , l'estiu tampoc ha estat gens malament (tot i que poder treballar haguera sigut lo tot) i bueno, entre nosaltres les PLT encara no ens hem assassinat tot i que sempre hi ha algun moment puntual de tensió....muahaha! Ara seriosament: Ens adorem en el fondo, fondo, fondo, tat? ;)

Que més de positiu...ah si! Em vaig comprar una pantalla per a l'ordinador, un mòbil asul, ara fa quatre dies la càmera que volia i el més important: almenys el PP no va pujar al poder tot i que els d'ara tampoc són sant de la meua devoció. Segur que em deixe alguna cosa per mencionar però me'n he d'anar a dinar que a les 16h ixim cap al poble i no em donara temps.

No res, vos desitge un bon final de la volteta solar 2008 i que comenceu el 2009 amb el mateix bon peu o millor.

La Ola

2008-12-26T23:15:00.003+01:00

Seria possible que de nou apareguera una dictadura que vigilara i regira els nostres moviments, accions i pensaments?

Aquest és el tema del qual tracta la peli de La Ola (2008). Un professor molt motivat d'institut proposa als seus alumnes montar un moviment amb caire dictatorial amb el qual pretén explicar-los com és la vida baix una dictadura. El moviment cala ben a fons entre els alumnes, els quals es prenen molt seriosament el que el professor conta i molt prompte la cosa traspassa les fronteres de l'institut i s'escapa de tot control i coherència; potser com passaria (o ha passat) en la realitat.

En resum: peli entretinguda que et fa reflexionar sobre com de manipulables poden arribar a ser les persones. M'ha agradat l'argument i, pel que m'han dit, està basada en un fet real que va ocòrrer als Estats Units, tot i que a hora d'ara no he buscat més info sobre el tema.

Torrents here per a qui se la vulga baixar. Necessitareu un client de Bittorrent.

Edite: Article original (això pareix) de 1976 del professor que va portar a terme l'experiment als anys 60. En PDF ací.

Nikon D40 (per fi!)

2008-12-24T18:30:00.003+01:00

Ja sabeu la ilu (i la falta) que em feia...ací la tinc tota per a mi: Nikon D40. Estic més pagà que un xínxol!

Bon nadal!

Confitura de cabell

2008-12-18T20:53:00.010+01:00

S'acosta la Pastisset de Confitura Edition 2008. Cap novetat. Ja he fet en anteriors ocasions no una, sinò dues entrades d'aquest tema que TANT em congratula quan arriba Desembre.

Però aquest any és diferent. Yes. Habitualment a casa fem els pastissets de confitura de moniato ja que els de cabell d'àngel a la meua famili no els molen tant. Doncs a ma mare li van donar un fruit ben gran que fins el moment jo no havia vist mai i que serveix, justament, per a fer confitura de cabell.

Ací el teniu:

A primera vista diries: es un meló. Doncs nou-nou-nouu! És una carabassa! Com estava MOLT avorrida, vaig fer un mini-reportatge fotogràfic.

Primer hi ha que tallar-la a trossos; És increible lo dura que arriba a ser la condemnada, a més la pell es molt fina i dificil de serrar. Al principi mon pare intentava tallar-la amb un ganivet gran pero s'esbarava al fer força i corria perill de tallar-se. Al final ma mare va traure de l'armari el ganivet elèctric amb el qual mon pare corria igualment el risc de tallar-se (tranquil·litat, es va ficar una manopla) però la carabassa no es podia resistir a aquestos encants....

Així i tot va haver de fer força. Total que una vegada la talles i trosseges i veus que té una textura com si fora...nose...albergina? es queda així:

Com veeu, el següent pas es ficar-la a l'olla express i que bulla uns 15 minuts. Una vegada cuita, s'han de separar les pepites de la pulpa. Es fa així perquè és molt més fàcill llevar-les una vegada la "carn" de la carabassa està molla. Si no, es missió quasi-impossible.

Una vegada tens la pulpa tota neta, és quan es fa la confitura en si, amb el sucre i tota la pesca.

Pròximament dos post més de cuina: Migas per a fills únics i Pastissets de Confitura 2008 Edition!

Muahaha! S'ho mereix.

2008-12-14T23:56:00.004+01:00

LLàstima que no li pegara al cap, igual li arreglava les idees...

EDITE: El País, ¡Toma tu beso de despedida, pedazo de perro!

Doncs a mi m'agrade

2008-12-11T23:50:00.003+01:00

Aquest és l'anunci que els peperros només fan que criticar en les tertulies matinals. A mi m'agrade i me pareix que han trasmés el missatge d'una forma directa i adequada, que voleu que vos diga. Les meues amigues peperilles de Las Mañanas de Cuatro només fan que dir que l'estat està intervenint en la sexualitat de la joventut i incitant a la gent adolescent a que tinga relacions sexuals abans del que, diguem, hauria de ser "natural". Son súper còmiques.

Jo personalment opine que ja que es un fet que la gent té sexe cada vegada a una edat més jove, no està de més (gens de més) que una institució com l'estat els recorde la "norma" bàsica i lògica de l'ús del condó tant per a no tindre un "bombo" abans del que es voldria, com per a previndre possibles ETS.

Ací tenim el famós Póntelo, Pónselo de 1990.

Em pareix curiós com, en aquest segon vídeo, els alumnes d'institut s'alcen tots com reivindicant front al director carca de turno el gitar-se amb qui vulguen de forma segura, mentre que al primer, aquest missatge de protesta no apareix, potser perquè ja no hi ha res que reivindicar excepte el continuar utilitzant preservatiu.

Ara a part d'informàtica m'he fet publicista. Cosí! On estàs per a fer-me un anàlisi! :D

Cambridge - Consideracions inicials

2008-12-03T13:25:00.005+01:00

Eixes cosetes que a una li impacten:

1 - Eixir de festa

Com es fa de nit a les 4 de la vesprada i sopen a les 7 com a molt tard, esta gent a les 9 ja està preparada per a eixir de festival matinal. Els pubs pel que es veu tanquen allà les 12 o la 1 com a molt tard i després les discoteques entre 3'30 i 4 pel que ens van dir. Així que si hi ha que agafar una castanya, que siga a les 11 de la nit per a estar sa a les 4 del matí quan ten vages a casa. Jo supose que a Londres no serà així, ja que es la capi i hi haurà locals de tot tipus pero a Cambridge, a 90 quilòmetres de la capital el tema està així! I això que és ciutat d'estudiants i es suposa que hi ha ambient. Figureu-vos!

La birra té un preu normal però l'alcohol te un preu brutalment elevat: igual et claven quasi 6 lliures per un cubata amb 35 ml de ginebra, que vindrien a ser 3 o 4 cullerades soperes de gin! Mal disgust si visquera ahí!

2 - Les angleses

Aquestes xiques es mereixen un apartat a part per a elles asoletes. Per què? Doncs perque tenen una pell diferent a la nostra; tèrmica. Ara voreu perquè ho dic: Les angleses quan ixen s'arreglen. S'arreglen remoltissim. No se si he vist tanta xica re-arreglada per quilòmetre quadrat en ma vida! El mal es que no sempre van conjuntades però això és un altre tema. El cas es que van en faldetes curtes i botí. I direu? i què? Pues que estem vora a 0 graus centígrads i elles van en una calceta fineta i les més valentes sense calces directament i a dalt mànega curta! Estan de carn de gallina perquè les veus (tot i que no tindran el fred que notem nosaltres) però elles ahi les tens.

3 - Les cases

El que més ens va impactar es la quantitat de moquetes/estores que tenen les cases. Tenen estores fins al bany i això ens va donar un poc de repeluco, ja que nosaltres estem acostumades al taulell que, en la meua opinió, és molt més higiènic, especialment al bany. Per sort, l'únic lloc on no tenen moqueta (menos mal!!!) és a la cuina per motius obvis.

Després, les cases pel que he pogut vore tenen un sostre molt baix. Imagine que és així perquè es conserva la calor millor, al igual que les finestres, que també són menudes i a la casa que estavem almenys no es poden obrir de par en par, supose que per a que la pèrdua de calor siga menor.

A més, vages on vages tens la calefacció a tope. Nosaltres mentre estàvem al carrer teniem fred permanentment, ara bé, quan entres a un lloc tancat en 10 minuts reviscoles!

4 - El menjar

No puc parlar molt perquè hem menjat molt de Macdonalds i sanvitx, però s'ha de dir que pareix que ho acompanyen tot amb queradilles (si, queradilles!) fregides. A part, quan vam anar al Sainsbury (un supermercat) a agafar unes papes ens vam quedar mocades de vore la secció de papes i només papes que tenen. No tonteries de Doritos o Pandilla, no padre: Papes en totes les seues variants: de formatge i ceba, mango i chili, vinagre, al forn, fregides, light, packs de 24 bossetes individuals. Increible la varietat que tenen.

També els encanta dir que els menjar es british. Així, allí tu no compres York, compres British York i la llet es Milk, però es Milk from British Cows i així moltíssims productes. És curiós.

Cambridge - Dia 1

2008-12-03T13:19:00.003+01:00

El Divendres després de 20 minuts de cotxe, 55 de tren, 15 de metro, 130 d'avió, 40 de bus, 15 de Taxi i un canvi horari vam arribar al número 17 de Chapman Court: la casa on s'anavem a quedar els proxims dos dies i mig. A l'arribar ens comuniquen que van a fer una festa amb sangria, pernil, xoriç i altres cosetes i que si ens apuntem. Com no!. Total que quan ja estavem tots podiem ser com a 9 o 10 anglesos, 7 o 8 de Castelló, dos d'Sri Lanka, una de California, un parell de polaques i una alemana. Crec que no havia estat mai en un lloc on hi hagueren tantes nacionalitats per metre quadrat.

Va ser divertit perquè allí cadascú parlava una cosa i amb la música (retro retro, però ens va faltar Paquito el Xocolatero! Figureu-vos el percal musical!) quasi ni ens enteniem. Inclús en nosequina cançó d'aquestes els 25 que erem allí vam fer un trenet per dins de la casa, pel pati de la casa i pel pati comú del Chapman Court aquell!

Allà cap a les 12 i algo se'n vam pujar a l'habitació a desfer les maletes, dutxar-nos i preparar els llits. Quan ells se'n van anar de festa, nosaltres ens en vam anar a dormir, ja que estavem baldades i al dia següent haviem de fer turisteo 100%. Entre unes coses i altres ja era quasi la 1 i mitja del matí que per a nosaltres seria LO MENOS les 4 del matí! :D

Cambridge - Dia 2

2008-12-03T13:14:00.004+01:00

Al dia següent s'alcem, intentem arreglar l'habitació però desistim de seguida (5 maletes i 4 xiques en una habitació fan impossible l'ordre), ens canviem i se'n anem al centre de Cambridge. Una xica de Castelló que vam coneixer la nit anterior se'n ve amb nosaltres. Total que com no hem desdejunat, se'n anem a una cafeteria a menjar alguna cosa.

Després ens vam dirigim a visitar els colleges que son visitables: El Trinity, el Caius i els King's College on ens vam fer mil fotos pels jardins i vam entrar a totes les capelles i estances que vam poder i ens van deixar. Al Trinity crec que va ser, vam entrar a la Biblioteca on hi havia unes vitrines tapades amb tela grossa i a dins d'elles hi havia exemplars autèntics de llibres. Total que allí, per a sorpresa de l'Informàtic Team, hi havia un original del Principia Mathematica de Newton amb correcions fetes del seu propi puny i lletra! Que guai! El Filoloco team va vore unes homilíes també originals de no-recorde-qui pero que la van plenar també d'orgullo i satisfacsión ja que està estudiant això talment!

El King's potser siga el més gran de tots i el que més impacte fa. Aquell dia hi havia una graduació o algo per l'estil i estava ple d'estudiants amb la toga i la banda d'un color per allí. Tenien, en general, una pijor que no se l'acabaven, però...A la capella del King's no vam entrar, ja que teniem poc de temps i ens volien clavar 5 lliures per entrar.

I el poc de temps era degut a que haviem quedat amb els demés per a dinar a un típic pub anglés! Voliem anar a l'Eagle, on Watson i Crick es feien les pintes mentre parlaven de l'ADN però com dos ja havien sopat ahi la nit anterior en vam anar a un altre no tant famós pero molt xulo, pintoresc i british: The Anchor. Taules de fusta, sostres molt baixos, llum molt tènue i estores per tots els costats. Yeah! Vam dinar cadascú una cosa i tot estava molt bo.

Després voliem anar a fer punting (passeig en barca pel riu Cam) però ja era quasi de nit (eren les 4 apenes) i al ser cap de setmana ens volien clavar 14 lliures per persona (uns 16 o 17 euros) pel passeig quan entre setmana costa 4 només. Així que ens en vam anar a vore el Museu Fitzwilliam que es un museu xicotet on hi ha de tot. El mal es que no el vam vore complet perque a les 5'45 ja van dir per megafonia que tancaven la paradeta. Quines hores més intempestives!

Ens en vam anar a comprar a un Sainsbury (un Mercadona d'allà) 4 coses per a fer uns sanvitxos i cap a casa a ferse un te calentet i a sopar. Després de sopar vam anar a fer-se una pinta a un pub i de seguida cap a casa que Londres ens esperava a l'endemà!

Cambridge - Dia 3 (London)

2008-12-03T13:06:00.004+01:00

Ens vam alçar a les 7 del matí, era Diumenge i vam anar a agafar un bus però el primer no passava fins les 9 del matí. Fallo tècnic, que li farem! Vam cridar un taxi i ens va dur a l'estació de tren on vam agafar un tren que ens va dur a London en apenes 50 minuts, a les 10 en punt estavem allà. Vam baixar a King's Cross i sabeu que va ser lo primer que vam visitar? L'andana 9 i tresquarts de Harry Potter! Per on entren al seu món màgic! :D

Després vam anar a visitar Buckingham Palace que en general ens va despagar un poc perquè ens l'imaginavem molt més gran, més tard vam anar a Piccadilly a vore unes pantalles gegants, vam baixar fins Trafalgar Square, després a Covent Garden per a vore el mercat i això, en Metro fins Westminster on vam vore el Big Ben, el Parlament i l'Abadia que això si que ens va agradar i sobretot impactar. A continuació vam vore el London Eye i ens vam fer unes fotos sobre un pont del Tàmesi! Quan vam acabar açò, ja eren les 5 de la vesprada (quasi hora de sopar) així que per a fer un poc més de temps vam anar a passejar per Harrod's que la veritat es que es immens i luxòs i al eixir, vam tornar a King's Cross on vam sopar a un restaurant italià.

Quan vam arribar a casa, teniem a la gent preocupada i tot per nosaltres perquè ens esperaven com a molt tard allà les 7 i eren les 9 i mitja passades! Quines hores de perdudes, haguera dit un anglés!

Vam xarrar una miqueta amb els xics de la casa, vam fer les maletes i a dormir. Al dia següent anavem a alçar-se a les 6'45 i haviem de fer el trajecte invers per a arribar a casa.

És dia 24 i faig 24 anys!

2008-11-24T13:24:00.005+01:00

Doncs si, hui és el meu cumple i vaig a dedicar-me aquesta entrada en un arrebato a mitges d'ego unflat i de punt Fotologueril, ja que no tots els dies ni tots els anys (en realitat aquest és l'únic) es fan 24 anys el dia 24.

I no res, ací estic jo a Roma aquest Setembre. Estava pujant-me la mànega de la jaqueta quan algú em va "immortalitzar". Potser fóra Jose! No res, com m'agrade la foto perquè no isc en cara de gilipolles (cosa rara en mi) ací la fique. Visca l'ego! :D

Per si vos sentiu en ganes de fer-me regalets, ací teniu una llista orientativa:

Una càmera Nikon D40 amb la bossa per a portar-la, of course.
Una PSP amb una targeta de memoria (Me la piratejaria my friend Drizt aka Castanyes)
LLibres: aquest, aquest o aquest, per suposat.
I la resta la dixe a la vostra imaginació.

Kisses for everybody i for me també.

La rebel·lió dels informàtics

2008-11-20T23:55:00.012+01:00

Ahir vam anar de mani! Tots els informàtics hi estavem convocats (si, un pronom feble...tinc l'examen de valencià aquest Dissabte) en les capitals de província respectives de nuestra ¡Esp-paña, coño! (Quequé dixit).

El motiu d'aquesta gran convocatòria es reclamar a l'Estat que promoga la regulació de la nostra professió mitjançant una "fitxa" on es detallen totes les nostres atribucions professionals i que així altres professions no es queden amb elles en detriment nostre. Enginyeria Informàtica no està regulada degut a que es una carrera que apenes té 20 anys, el nombre de col·legis oficials és molt baix (menys de 10) i mai s'ha tingut definit un marc d'actuació de l'informàtic. Potser per això hui en dia tenim la consideració i el sou que tenim de cara a la societat. No sep.

Total que açò és un rotllo, ho sé. Jo venia a ficar 4 fotets de la mani, ja que li vaig furtar a Noe el seu mòbil amb memòria i bateria quasi inesgotable i em vaig dedicar a fer mil fotos sobre la marxa. I quina marxa! Ací teniu el mapeta del recorregut:

3'2 quilòmetres segons Nostre Sinyor Google Maps. Hi ha que dir que el mapa esta desactualitzat, perquè la foto és d'abans de que obriren el Passeig de la Universitat i hi construiren (un altre pronom, estoy que lo tiro todo por la ventana) el pont ixe blanquet que hi ha a prop de la estació de tren. 3'2 quilòmetres d'anar...i els mateixos de tornar, que els pobrets dels pobles ens vam deixar el cotxe a la universitat! quin cansament tenia en arribar al pàrquing de l'UJI.

Cap de la manifestació. Nosaltres vam acabar exactament darrere durant tot el recorregut

Al principi quan vam arribar a la concentració prèvia a la eixida, ens vam quedar un poc despagats, ja que pareixia que n' érem pocs. Però passats uns minuts, érem un fum! Inclosos almenys, 9 o 10 professors ( ;-) ) i el rector (que no se si va estar tot el rato o no). Quantificar seria difícil, però jo diria que érem més de 250 i menys de 500, la qual cosa està molt bé tractant-se de Castelló!

Vista 1 del Passeig de la Universitat. Nat, trobes a algú conegut a la foto? :D

Jo m'ho vaig passar bé fent fotos, tot i que si m'haguera estat un poc més queta i no tinguera aquest pols de cocainòmana les fotos hagueren eixit més nítides, pero bueno, paciència. El mal es que era un dia molt clar i algunes fotos ixen molt blanques!

Vista 2 del Passeig de la Universitat. Quasi s'agafa tota la comitiva, excepte les puntes

Mentre anavem cap a Maria Agustina (aka Maria Cristina) vam anar fent diverses sentades. La primera a la rotonda que hi ha enfront de l'estació de trens, la segona al cantó del Parc Ribalta, la tercera enmig del carrer Rei En Jaume intersecció amb Carrer Colom i la última enmig de la farola. No recorde si en va haver alguna més, però crec que no. Al final de la correguda, duiem 3 o 4 busos al darrere de comitiva, junt als dos cotxes de policia i el parell de motos que ens anaven tallant els carrers per a que passàrem! Mole tallar el tràfic. A més anàvem super custodiats! Va estar graciós!

Sentada al Passeig Morella. Veieu els busos? MUAHAHAHA!

I en arribar a Maria Agustina ens vam concentrar davant de la Subdelegació del Govern cridant una miqueta algunes consignes. Allí van haver alguns que es van dedicar un poquet al "vandalisme" i van volcar un carro amb ferralla informàtica al davant. o a tirar cd's contra la façana. Tampoc es que allò fóra ves-a-saber-què, no vos penseu. Tot light. Jo continuava dedicant-me a fer fotos.

Un poc de "vandalisme" informàtic, si es que així se li pot dir...

Finalment, entre aclamacions, aquest xic va llegir el manifest, vam apegar moltes pegatines a la façana de la subdelegació i ja ens vam anar retirant. Ens esperaven 3'2 quilòmetres de tornada fins arribar al cotxe i uns quants més fins caseta.

No se ben bé aquest xic qui és: si el que va organitzar la mani, delegat d'algun curs...ni idea. No el conec pero pareix un tio majo!

Apegant les nostres pegatines "Por una informática digna" que portavem.

Vaja postaco m'ha quedat!

Si algú no està d'acord amb que estiga alguna d'aquestes imatges publicada, que m'ho comunique que la lleve sense cap problema. :)

Now is the time

2008-11-16T12:37:00.012+01:00

En uns 10 minuts, Yefri (es de Puerto Rico, no de Bel-Air) ve a per mi en la limusina. Em portarà a València on tinc aparcat el meu ~~Concorde~~ jet privat. On me'n vaig? En vol directe a Washington, a la Cimera del G-20. Sabeu a que? a ~~obligar-los~~ persuadir-los per la via diplomàtica a reconeixer-me com a AMA DEL MÓN!

La via diplomàtica? A vore Mr. Bush que te toque la careta...

Doncs si, aquest és el meu plà malèfic. Ara que tinc a tots els dirigents més poderosos del món junts, perquè no presentar-me allí i començar a ratllar-los el cap per a que es deixen de bobades com alçar la banca o la economia en general i es dediquen a construir i fer coses positives, com infraestructura al 3r Món, acabar amb la fam i la pobresa, assegurar l'escola a tot xiquet o finiquitar tots els conflictes globals. Si, eixes coses que tota persona normal voldria per a aquest planeta. Dit així sona super utòpic, pero amb diners, torrons.

Al que se ficara tonto o mostrara ser dur de mollera, li mostraria els meus nous - i sense estrenar - guants de boxa Everlast que m'he ficat a la maleta (edició especial galteja-polítics) i l'enviaria a passar unes vacances llarguíssimes a les caloroses platges de Sibèria Septentrional. Arribar a ser Ama del Món de forma totalment pacífica es complicat i mentre només galtege a polítics i gent d'aquest tipus, crec que em permetrieu aquesta forma de violència! :D

Una vegada tinguerem el vist-i-plau d'aquesta gent, segrestariem convenientment als principals banquers del món (i a Fabra), que gustosament li cedirien tota la seua fortuna a l'Ama per a fer coses realment positives. Com negar-se! La alternativa es Sibèria! (per a Fabra no hi ha alternativa)

I després dels segrestos... OH! ja vos ho contaré al tornar de la Cimera perque ja tinc ací a Yefri . Permanezcan delante de sus pantallas, que me'n vaig cap allà.

Mobiliari nou

2008-11-12T11:43:00.005+01:00

El Dilluns anàvem pel corredor en direcció a l'aula 1104 de la ESTCE i hi havia en l'ambient una olor molt estranya que no vam saber definir. Pareixia pintura, vernís, plàstic...un poc de tot. Quan vam entrar a classe ho vam comprendre: Ens havien canviat el mobiliari de totes les classes! Feia olor a moble nou!

Iujuuuuu!

Doncs si, després d'uns 10 anys d'edifici de la ESTCE han renovat els seients. Abans i havien files fixes de bancs amb cadires on la culera pujava i baixava, i amb una taula de fusta llarga que feia de pupitre per a tots els de la fila. Com al cine, però en incòmode i amb pupitre (estret) davant teu. Dic incòmode per que jo no se com nassos van clavar (si, clavades al terra) aquelles files a terra pero una persona de tamany estàndard com jo, per a arribar al pupitre i escriure s'havia d'asseure a la punteta de la culera de la cadira i al final, després de moltes hores de classe, acabes amb el cul baldat.

Vista de l'aula 1103

A més, a les típiques aules d'universitat on les taules estan a sobre d'una escala i fan així una diagonal passava un fet molt curiòs: Conforme t'allunyaves de la pissarra la distància entre la cadira i el pupitre anava augmentant, d'aquesta forma, si una es ficava més arrere que la cinquena o sisena fila, era quasi impossible estar escrivint asseguda i clar, s'havia de passar la classe xarrant! :D

No se si es veu, però les taules son de dos persones.

Total que ara ens han ficat unes taules molt més amples (:D) que les anteriors i també amb una forma més estranya, ja que son trapezis. Que es poden anar encaixant per a fer, per exemple, còmodament treballs de grup. I les cadires PER FI son mòbils i una se les pot apropar a la taula tant com necessite! Mole!

Si, estava meravellada. Carpeta i estoig meus!

No obstant hi ha una cosa que no acabe de comprendre. Les taules velles eren horribles, si, totalment cert. Però...no estaven en massa mal estat. De fet, a excepció d'algun banc que es movia o que feia soroll al moure's estaven perfectes. No se a sant de que els han canviat ara; Haurien rebut centenars de queixes? S'havien de gastar els diners urgentment? Bolònia obliga a canviar el mobiliari per a que tinga un format determinat? Sincerament, jo encara m'haguera esperat uns, potser, 4 o 5 anys més.

Un títol per al post

2008-11-06T22:57:00.005+01:00

Poca imaginació la d'estos dies, aixina que faré un Copy & Paste de dos vídeos vist a Pixel i Dixel! Només podien ser japos els que feren açò!

Iphone amb patetes:

Mona a sobre d'un Segway:

Quant a mi, dir que estic en busca i captura d'un projecte de final de carrera que m'agrade. Al professorat pareix que li ha pegat per la programació de qualsevol cosa, gràfica o no, amb GPU's (un GPU es un processador gràfic, el que fa tots els càlculs quan es juga a un joc, per exemple) ja que son amuntó més potents que els processadors normals o almenys això és el que tinc entés. I això, mole.

De fet, hi ha institucions i empreses (que jo sàpia sanitàries i de bioinformàtica) que han substituit centenars de PCs com els que tenim a casa, per una dotzena de PS3 (que estan a rebosar de GPU's) connectades entre si que es traguen càlculs molt costosos i complicats de genòmica o de modelat de cadenes de proteínes i coses d'eixes. I van molt més ràpid que tots els PCs junts, clar. Pero bueno, tampoc es que jo vaja a dedicar-me a això, era simplement un exemple. :D

Em fa un poc de poreta perquè no tinc NI IDEA del tema i no se si em costarà més o menys adaptar-me al projecte i tampoc se si es un tema que realment m'agrade. No se. Encara em falten per visitar a alguns profes per a preguntar-los si tenen alguna cosa diferent. Ja vorem!

PD - Probablement la mona siga molt més hàbil que molts, eh! :D

Todo lo que usted siempre quiso saber y nunca se atrevió a preguntar sobre...

2008-11-02T14:14:00.014+01:00

El origen de la crisis econòmica global[muahahahaaaha].

Es un video que vaig vore l'altre dia a Microsiervos extret d'un programa de Buenafuente, on porten a un tal Leopoldo Abadía a contar com s'ha arribat a aquesta situació. No té desperdici i l'home es molt majo! A més s'entén perfectament el que explica. Allà va:

Més sobre la Crisi Ninja ací.

L'altre dia van dir en les notícies de Cuatro que els diners que es necessitaven per a reflotar la economia a nivell global eren d'uns 2'2 bilions d'euros: 2.200.000.000.000 euros o al canvi 366.049.200.000.000 pessetes. Yes, unes xifres impronunciables.

Es calcula que amb l'1% d'aquesta quantitat es podrien traure a tots els països del Tercer Món de la fam i la malnutrició. Probablement amb un 5% o un 7% d'aquestos diners s'acabaria amb la pobresa i les condicions precàries de vida a lo llarg i ample del món. Aquest 1%, si li llevem 2 zeros a les xifres de dalt, trobem que estem parlant de 22.000.000.000 euros o 3.660.492.000.000 pessetes.

D'altra banda, si sabem que la quantitat de diners que hi ha a dintre del mercat global només pot crèixer i sabem que hi ha un forat d'almenys 2'2 bilions d'euros, es desprenen les següents preguntes retòriques: Qui té els diners que falten al mercat? Quins son els avispats empresaris, polítics o banquers que tenen els 2'2 bilions d'euros als seus comptes corrents de Barbados o Illes Caimà? Per quin motiu han decidit crear aquesta situació i quins beneficis esperen obtenir? I perque volen fer tants diners a costa de tant de "sofriment"? El més probable és que mai ens enterem, crec jo.

Total que els països més rics, per a tapar el forat s'han de rascar la butxaca de la següent forma:

Qui fica diners al pot?

Només els EEUU, aporten 0'7 bilions d'euros: 700.000.000.000€ (vore 6:20 del video)
Europa Occidental fica 1'1 bilions d'euros: 1.100.000.000.000€
L'altre 0'4, no recorde qui o quins el ficaven, però son: 400.000.000.000€

Per la qual cosa, es podria deduir i/o afirmar que amb qualsevol d'aquestes tres aportacions es podria traure als paisos del Tercer Món de la fam, la malnutrició, la pobresa i les condicions precàries de vida a nivell global, ja que per a aquest/os objectiu/s només es necessiten entre 22.000 i 154.000 milions d'euros.

En resum, que (com ja sabiem) si el món no va o està millor és perquè als 4 que estan en lo alto no els dona la real gana. Perquè ja es veu que amb una bona injecció de diners es pot eixir de les situacions més artificials i dantesques que ens podem imaginar. Però no els convé que, per exemple, l'Àfrica aixeque el cap i tinga opinió i decisió pròpia: es millor explotar-los tant a ells com als seus recursos i després nosaltres farem els que ens done la gana. Que injust!

Em quede amb aquest extracte del vídeo:

Oklahoma ha podido estar mandando porquería por todo el mundo y entonces el banco de mi pueblo ha comprado porquería. De manera que cuando yo ingreso mi nómina en el banco de mi pueblo esa nómina se ha ido a Oklahoma en el espacio de 5 segundos, 10 segundos. Y en el espacio de tiempo de 15 segundos está prestado a un NINJA.

Reiniciar :)

2008-10-29T02:25:00.005+01:00

En fi, amb aquest post acabem aquesta llarga sequera bloguera. Ho sé: podria haver-me dignat a escriure alguna cosa abans, però es que encara m'estic recuperant d'aquesta Fira 2008 que m'ha deixat amb una gosseria de fer res brutal.

He de dir que ha sigut la millor que una recorde desde fa 3 o potser 4 anys. Com dic sempre, potser té a vore que aquest any (per fi) no tinga classes de matí o haja de passar-me 12 hores a l'universitat.

Total que hem tingut bufes a qualsevol hora del dia i en els moments més insospitats, patejos inacabables d'un casal a un altre, concerts i orquestres variades, rinyes en la mitat dels garrulos locals (que no son pocs), riures, plors, intimitats que acaben no sent gens íntimes (yogur!), conèixer a gent nova (entre elles a Nat, que en haver passat al concert tres passos més a la dreta no l'hauria vista!) , moltes papes a les 6 del matí, etc.

Però tot això no te ni la mitat de gràcia ni és divertit si no estas acompanyada d'amigues tan reperdudes (o més) que tu que fan que totes estes coses que a una li passen al llarg de la Fira tinguen un sentidet especial.

Xiques, per tots eixos moments va aquest post.

Preescalfant motors el primer Divendres al casal. Crec que en faltem una o dos, pero bueno, PACIÈNCIA! :D

PD - Si, m'ha eixit la vena emocional, algun problema!? :D :D

Divendres de Fira i alguns Smart

2008-10-17T11:50:00.006+02:00

Ara resultarà que el protagonista d'aquest post no era un penjat sino un il·luminat! Ací teniu dos fotos fetes a Roma que demostren que deu ser moda, aparcar el Jaimito aka Smart/Aixam/loquesiga d'aquesta forma.

Estan bojos aquests romans! Obelix dixit.

Que no se on aparcar? LLeve el container i me fique jo!

Pàrquing de motos. De motos i d'Aixams travestits.

I no res, que es Divendres de Fira i potser açò es quede sense actualitzar uns quants dies. O potser la frikor d'una fa que fique alguna parida més algun d'aquestos dies...

En fi, bona Fira per a tots i totes!!

Reciclar

2008-10-12T16:54:00.004+02:00

Des de fa anys a casa reciclem paper, cartó i vidre, especialment paper perquè abans de l'arribada dels diaris digitals tots els dies compravem el diari i això generava mitja tona de paper a casa en questió d'un mes. Afortunadament, aquest fet a dia de hui no té res d'excepcional, ja que a mi em pareix que la majoria de les persones reciclen paper i vidre en major o menor frequència. Clar que, sempre podràs vore a algun irreductible ~~gal~~ veí que acompanyat de la seua xiqueta de 6 anys tira al contenedor del fem les restes d'alguna vella ombrel·la de platja and more coses que no van ahí ni de casualitat. I això a les 6 de la vesprada. Sempre hi ha qui done bon exemple a les futures generacions.

El cas es que desde fa uns mesos, hem fet un xicotet salt en el tema del reciclatge i ara ja reciclem altres coses, com envasos de plàstic lleuger (pots de detergent o suavitzant, el pot de iogur/similars, les botelles grans de cocacola...), llaunes variades (de refresc o de conserves...), briks i tetrabriks de tots els tamanys i etc...

En realitat, fins que no ens hem ficat en aquest plà, no m'havia donat compte de la ENORME quantitat de residus que el nostre consum habitual provoca. Pràcticament cada dos dies anem als contenedors a tirar tots aquestos residus que es generen i això a part del traure el fem totes les nits, clar.

Hui després de dinar he anat a tirar el contingut de la bossa. Si mal no recorde hi havia:

3 llaunes de beguda
2 llaunes de pot de tomata
1 pot de vidre
1 llauna de tonyina
4 pots de iogur o similar
2 briks de litret
2 envasos de plàstic lleuger.
1 cartró que envoltava un pack de 8 de iogur
2 caixetes de medicament buides
+ plàstics i cartrons sense identificar.

I això, cada 2-3 dies. Al cap de l'any, segur que es un gran muntó de residus que no anaven on tocava. En fi, que espere que esta minúscula aportació servisca per a alguna cosa.

I vosaltres a casa, recicleu? :)

Per a tu que tens por de la diversitat

2008-10-09T15:47:00.004+02:00

Un video que tenia pendent posar ací. Hui es dia de missatges positius, com aquest. Perquè no hi ha res més absurd que tindre por del diferent, simplement per tindre costums, llengua, hàbits o pell distinta a la teua. No coste tant ficar-se en la pell de l'altre, empatitzar i respectar-se mutuament.

La branqueta i els no-pensadors (i 2)

2008-10-02T19:37:00.009+02:00

Quatre segles més tard, en un lugar de la Tierra Media, de cuyo nombre no consigo acordarme vivien dos polítics anomenats Zapatero i Rajoy.

El cas que que caminaven aquestos dos elements pel bosc de Rousseau i Montesquieu i... bé, seria més exacte dir que s'han arrencat tots els arbres per a fer un PAI de primera quality amb pisteta de golf i tot. Té igual, el cas es que anaven mantenint una conversa com aquesta:

Z - Redéu, atre camí toque renovar el Consell General del Poder Judicial (si, Judicial, vos sona?) quin agobio: tornat a juntar amb el partit, queda a vore quins son els teus candidats, avaluals per a que no et colen un gol amb alguna llei semi-progre que em trauré de la mànega i a més...

R - (el talla, perque Z és molt plom) I que heu digues, rojeras -diu Mariano mentre li pega una llarga xamada al puro. Com els de ~~dretes~~ centre som gent competent ja tenim eixa feina feta de fa dies.

En això que es materialitza del no-res una xica d'uns 24 anys, un poc paticurta i amb ulleres morades.

Xica - Hola, buenas!

Z i R (amb cara de WTF!) - ...hola

X - Soc la neboda del espíritu de las navidades pasadas. Acabe de vindre de vore a Rousseau i a Montesquieu (esgarrifament dels dos polítics) vore enunciar les seues teories sobre les que es basa quasi tota democracia de hui en dia i clar, tinc algunes preguntes que fer-vos.

Z - (Alçant una cella amb talante) Ah...digues digues.

X - A vore, hi ha que renovar el CGPJ, no?

R - Ajá! (Exhala una fumeguera del puro, Z tus)

X - (fent un pas endavant) I pel que tinc entés, els partits polítics trieu a jutges que vos agraden a vosaltres i els proposeu com a candidats, no?

Z i R - Ajá!

X - I aleshores...quina merda de independència està tenint la pateta del Poder Judicial si el Poder Executiu i el Poder Legislatiu estan interferint en les seues funcions?

(R i Z reculen uns passos cap enrere fent un gest de sorpresa infinita)

R - (Amb cara d'ofés) Ei ei ei, para. Que no som només este i jo els que nomenem jutges eh! Que ixos nacionalistes ~~de merda~~ catalans i vascos també en nomenen; inclús els ~~comunistes~~ de IU també.

X - Ui, clar, si no he dit lo contrari. Però segur que seguiu una distribució proporcional i els partits més grans o amb més representació parlamentaria, trieu a més jutges dels vostres que en conjunt tindran més probabilitat d'entrar a formar part del Top ten final. No?

Z i R - (Tragant saliva i afluixant-se la corbata) Doncs si...

X - Doncs em remet a la pregunta anterior: (emfatitzant el taco) Quina merda d'independència del Poder Judicial hi ha si vosaltres trieu a qui vos convé!? (extenent les mans cap a dalt) Com s'ha de progressar així si es poden passar les dècades vetant-se lleis uns partits i jutges a uns altres? (assenyalant-los) No vos pareix que això és un autèntic teatre i que hi hauria que ficar solució i que deixareu, per a bé o per a mal, als jutges fer lo seu tranquils!?

Z i R es miren la xica de fit a fit, arropint la front. Es fiquen de cul a ella agafant-se a l'estil jugadors de rugbi i començen a deliberar quina es la millor resposta. Passats uns minuts es giren molt seriosos i amb les mans a l'esquena els dos. Quan pareix que van a explicar els seus motius alcen els braços els dos i estampen als peus de la xica dues capsuletes de fum artificial marca ACME. La xica comença a tossir, es sent un "Correeee" i un soroll de passos que s'allunyen a tota velocitat.

Quan s'aixeca el fum, xica es veu a soles al mig del no-bosc. Aixeca els muscles amb gest de cansament i de pena. Torna a casa i comença a escriure la primera part i segona part d'aquesta història.

PD - Supose que es podrien fer molts matissos a tot açò, aixina que s'agraix sempre la nova informació i les noves dades! :D

La branqueta i els pensadors (1)

2008-09-30T13:05:00.004+02:00

Hi havia una vegada 2 famosos pensadors francesos anomenats Rousseau i Montesquieu. Aquestos dos pensadors, vivien feliços pensant les seues coses que intentaven organitzar la societat i la política d'una forma més racional que estar tragant a un ~~puto~~ monarca absolutista; cosa que ocorria en molts països europeus del moment ja que encara no s'havia ixit de la Edat Mitjana.

Un dia Montesquieu anava feliç trotant pel bosc, recollint floretes i mel, quan de sobte va veure una branqueta que es bifurcava en 3 branquetes. Com era un gran pensador, es va quedar bocabadat mirant la tri-branqueta i tractant de relacionar-la amb un problema molt gros que tenia la societat europea del moment; com organitzar l'estat de forma coherent. En això que es va sentir una veueta que venia cantant pel caminet "Au claire de la Lune" (tot i que faltaven uns 100 anys per a la seua composició) i va aparèixer Rousseau amb una cistella plena de bolets al braç. Com els dos pensadors es coneixien es van saludar i Montesquieu li va explicar a Rousseau la seua situació. Es van asseure a la gespa del bosc per a pensar més còmodament i després d'algunes siestes (pensar cansa) va dir Rousseau:

R - Ja ho tinc! I si separem l'estat en tres trossos? Mira, Montesquieu, una pateta es el poder Legislatiu, l'altre l'Executiu i l'altre Judicial! Com un trípode de fotografiar on recolzes una càmera, tot i que, bueno, encara falten uns 100 anys per a que inventen la càmera fotogràfica, però ja m'entens que eres un gran pensador.

M - Oh clar! Molt bona idea, petit llanternaire! I tu sas que milloraria això? Fer que cadascún dels poders siga independent dels altres dos.

R - Oh la la! C'est vrai! I així cap pot interferir en les labors dels altres! I el sistema queda aïllat d'intervencionismes!

M - Aleshores tenim per una part al Congrés i Senat com a Legislatiu, al govern com a Executiu i als Jutges com a judicial. Si es que som els putos amos!

R - I a d'açò li podem dir...mmmm.....ja està: Separació de poders de l'estat.

M - Me mole, ala, mone cap a casa que se fa de nit i tenim una Revolució Industrial que provocar amb aquestes noves teories.

I així, feliços i contents, van tornar a casa Rousseau on es van torrar els rovellons per a sopar i van brindar pel nou descobriment fins caure borratxos a terra. Tant que al dia següent, quasi ni recordaven les teories del dia anterior. Afortunadament uns paracetamols i una dutxeta freda els va tornar l'oremus al lloc.

I conte contat, conte acabat!

Però encara hi ha una temible segona part: xan xan!

Roma - Consideracions inicials

2008-09-24T12:31:00.007+02:00

Horaris

Una es pensava que a Roma i a Itàlia en general, la gent tenia unes costums similars a les d'ací: Dinar a les 2 de la vesprada, sopar a les 9-10 de la nit, xiquets en escola fins les 5 de la vesprada i tindre tendes i museus oberts fins les 8 o les 9 de la nit.

Sorpresa la meua quan vaig comprovar que no es així: A Itàlia dinen a la 1, sopen a les 8 de la nit, els xiquets ixen a les 4 d'escola (ho vaig vore) i les tendes comencen a tancar allà les 6 o les 7. I això a Roma, capital. Figureu-vos com serà un poble com Onda però allà.

Que es dedueix d'ací? Que l'unic país que no segueix l'estàndard europeu d'horaris es aquest, perque inclús a Lisboa també tenen uns horaris semblants, ja que ho vaig comprovar l'any passat. Es millor? Es pitjor? No ho sé, en algunes coses jo pense que es prou millor (i més civilitzat) seguir l'estàndard europeu, però per a gustos, colors.

Menjar

Primer impacte: Una botella de cervesa de 20 miserables centilitres (un quinto) val, lo mínim que hem vist, 3'5€ i en alguns llocs 5€!!! Així, un litre de cervesa a dintre d'una trattoria que es un baret normal i corrent pot arribar a valdre 8 o 10 €. I no penseu que es birra especial, que es com si fora una San Miguel o similar. No acabe de compendre perque ocorre açò; Impost brutal sobre l'alcohol servit en bars? Simplement que els bars intenten aprofitar-se'n? Ni idea. Uns xavals que vam vore fer botelló a la Piazza Spagna portaven, majorment, llaunes de cervesa de mig litre comprades al supermercat. Res d'alcohols durs com Ginebres o Whiskis. Mi no entender.

Segon impacte: A Itàlia la pasta a la Carbonara no la fan amb nata. Nop. La fan amb ou batut, formatge i bacon en compte de nata, formatge i bacon. La pasta amb nata du un "a la Panna" (nata) com la copa d'un pi al nom del plat. Hi havia qui si que ho sabia que ho feien així, jo la veritat es que no i em vaig quedar mocà. Potser sabeu que no soc massa fan de la Carbonara que tenim ací però la que fan allà si que em va agradar prou.

Tercer impacte: Vages a la pizzeria o restaurant italià que vages, la base de la pizza sempre té tomata i mozzarella. A totes les trattories que he anat, açò no té perque ser així. De fet, no es així en la majoria dels casos, hi ha moltissimes pizzes que, per estrany que parega, no duen eixos dos ingredients que mai trobaras a faltar per ací. Lo qual no signifique que siguen roins, simplement que et fiquen més ingredients dels altres que la pizza porta.

Altres coses: A voltes, com a aperitiu que aci et traurien unes papes, et trauen la base de la pizza amb sal per a picar abans de començar a menjar. Les creïlles fregides te les trauen fetes de casa en la majoria dels llocs i adobades amb romer que també està tostadet.

Transport i conducció dels romans

Els romans condueixen com el cul o amb el cul, com preferiu. Son suicides, ignoren els passos de zebra, ignoren els semàfors en verd per als peatons, condueixen a velocitats elevades i li tenen un amor al pito que es brutal. Ja podeu anar amb compte perque no tenen cap tipus de consideració amb el que va a peu. No cal que diga res més.

El transport públic es abundant i, el que va per damunt de terra, té fama d'impuntual tot i que no puc corroborar-ho ja que només vam gastar el Metro que es una forma de transport que ens encanta. A Roma només hi ha dos línies de Metro: la Taronja (Línia A) i la Blava (Linia B). Ara està en construcció una tercera línia, la C. Els túnels de metro, fa la sensació que estan excavats a una profunditat molt gran perque em figure que a menys profunditat trobaran ruines romanes i no podran fer passar el túnel per eixe lloc. Així, igual baixes o puges l'altura d'un pis de 3 o 4 altures per a baixar a la via o per a pujar al carrer. Els metros son puntuals i acostumen a estar abarrotats, lo qual pot ser especialment agobiant quan t'apropes a Termini que es el punt d'unió entre les dos línies.

Roma - Dia 1

2008-09-24T12:11:00.004+02:00

Després d'aterrar a Fiumicino, vam cercar el cutre-tren que ens duria a l'estació de Metro i Tren de Termini per a agafar la línia Taronja de metro que ens aproparia a l'hotel. Quan vam arribar, vam entrar a la minúscula, pero arreglada recepció on ens va rebre un xic amb aspecte oriental que ens va fer la entrada a l'hotel. Sorpresa la nostra quan ens van dir que els seguirem a les habitacions i, en lloc d'entrar per alguna escala lateral i adjacent a la recepció, vam creuar un carrer i vam entrar en un altre edifici que no tenia res que vore amb el primer! I es que l'hotel ocupava la planta 2 i la planta 4 del segon edifici però en la resta de les plantes vivia gent italiana normal i corrent. Molt curiòs.

Les habitacions eren amb parets recobertes de tela decorada dorada pero estaven impecables de netes. La primera vegada que les vam vore ens vam espantar una miqueta de vore eixa tan recarregada habitació però a la segona o tercera ullada la cosa ja començava a ser menys preocupant fins que ja ens vam acostumar.

Una vegada deixats els bartuls i de dinar, ens en vam anar a vore el Coliseu que es impressionant tot i que al pobre només li queda l'esquelet del que era o l'armassó, a Sant Pietro in Vincoli a vore una estatua de Moisés coenteta pero molt ben feta i corrents corrents perque ja tancaven a vore el recinte del Fòrum i el Palatino als quals es difícil de vore-li una estructura coherent perque son tot ruines i no t'acabes de fer la idea de com era aquell centre social romà. No obstant, es molt agradable passejar una horeta per allí.

Al eixir del Fòrum, ja eren les 7 i mitja passades. Ens vam arrimar a vore l'arc de Constantí que es menudet i graciòs i ens vam esperar a que quasi a les 8 encengueren la il·luminació del Coliseu per a vore'l de nit i il·luminat. Després a sopar i a dormir ja per fi, ja que quasi ningú amb la història d'anar-se'n de viatge havia pegat ull la nit anterior.

Roma - Dia 2

2008-09-24T11:54:00.006+02:00

Ens hem alçat pronte i hem arribat al Vaticà molt bé de temps: no hi havia cua ni res. Primer hem pegat una volteta per la plaça fent-se fotos i tal i després hem entrat a vore la Basílica de Sant Pere que es brutalment gran i on et pots tirar, sense adonar-te, més d'una hora mirant-ho tot. Així va ser: Entre mirar la Pietà, el Baldaquí que cobreix l'altar principal, les columnes, la cúpula, la llista de papes que hi ha esculpida sobre marbre en un racó, etc. el temps passa volant. Després d'això uns vam pujar a la cúpula per a vore Roma des de les altures i uns altres van baixar a veure la cripta dels papes.

La pujada a la cúpula es llarga, llarga i cansada, ja que hi ha unes 500 escales (tot i que es pot pujar en ascensor) i en alguns trams es fa agobiant, ja que les parets agafen la forma de semiesfera de la cúpula i comences a anar doblegada cap a un costat, tant es així que una persona prou alta no tinc jo molt clar de si pujaria bé perque el corredor també es fa estret. De totes formes, quan s'arriba dalt i es contempla Roma ja no es pensen més en ixes coses; una només mire el paisatge que te davant.

Després de baixar i de comprar uns rosaris beneits (je!) per a les ueles respectives vam anar per la Via de la Conciliazione fins el Castel de Sant Angelo. Arribats a este punt, va començar a ploure finet i sense parar. El meu chubasquero de l'any de la picor, havia perdut la capeta de plàstic aïllant i poc a poc anava calant-me, així que en acabar la visita al castell jo estava prou banyada i els demés, a pesar del paraigües, també. Com no aparentava parar de ploure, vam anar a dinar a l'habitació de l'hotel i a assecar-nos una miqueta la roba amb el secador.

Recorregut matinal: 1'6km

Després vam anar al Musei Capitolini, perque continuava plovent i plovent i haviem d'estar a cobert. El museu es gran, massa gran, i molt àrid ja que quasi tot son escultures però hi ha que dir que hi ha algunes molt importants i que jo pense que s'han de vore. Al eixir, vam anar a vore la Boca de la Verittà i el que queda del Circ Màxim per a tornar a pujar fins la plaça Venecia. Ja havia parat de ploure i era quasi hora de sopar, així que això vam fer.

Recorregut vespertí: 2'4km. Total del dia: 4km i falta per comptar lo de la nit

Roma - Dia 3

2008-09-24T11:33:00.004+02:00

Quan ens hem alçat feia un fred considerable. Em notava costipada de la pluja del dia anterior però després d'un capuccino i un te calentet al desdejuni (i la dopada amb paracetamol) ja m'he notat millor. En acabar se'n hem anat als Musei Vaticani i a la Capella Sixtina. Després d'uns 15-20 minuts de cua i de pagar religiosament 6€ (entrada reduida d'estudiants) hem entrat al més que massificat conjunt de museus que es allò. Hem vist les estàncies de Rafael que tot i que eren molt boniques de vore la gent no els feia ni p*** i estaven quasi buides, la capella Sixtina amb tots els frescos de les parets (es per a estar allí un bon rato contemplant la feia que hi van fer allí), el museu egipci i l'etrusc i algunes escultures interessants d'un altre museu com el pobre Laocoonte que va cabrejar a Zeus i li va enviar unes serps per a que el putejaren a ells i als seus dos fills.

Després vam fer cap a la Fontana de Trevi on hi havia un cabàs de gent i on vam fer el clàssic ritual de la moneda (que vaig descobrir no fa molt, que això és tradició que va començar després d'una pel·licula que van fer als anys 50 on es feia això). La font en si, resulta espectacular, gran, lluenta, bonica...es per a contemplar-la uns minuts.

Vam buscar un lloc per a dinar els bocates furtats i vam anar direcció Sta. Maria del Popolo on anavem a vore dues esglèsies menudes i bessones i en una altra esglèsia en la mateixa plaça uns quadres de Caravaggio i d'un tal Carraci que hi havia pintats a les parets de la mateixa. Quan vam arribar a la plaça allò era un caos de gent. Es veu que anaven a fer bé un concert, bé una presentació o mostra de motos Aprilia. El cas es que allí pululaven cent-mil adolescents amb estètica gòtica, emo, punk, hip-hop i altres faunes. Era molt curiòs vore'ls tots junts, almenys per a mi, que una es de poble i no esta acostumada a veure en acció a aquestes tribus urbanes.

Per a variar un poc la sobredosi de cultura que duiem des del primer dia, vam baixar per la Via dei Corso que està plena de tendetes de roba i accessoris. Hi ha que dir que no es deuen estil·lar molt els Zares i similars i si les tendes menudes nacionals; Açò fa que fa que cada persona vaja realment diferent a una altra perque cap tenda té la roba igual que l'anterior; no van vestits "en sèrie" cosa més habitual ací. Després de passejar una bona estona per aquest carrer, vam tornar a la plaça per a vore els quadres.

Mentre esperavem que acabara la missa de l'esglèsia que tenia els quadres famosos, vam anar a vore uns xavals que ballaven break, lo qual també era curiòs per a mi tot i que només un pareixia que ho feia realment bé.

Després dels quadres, sopar a una trattoria i cap a l'hotel a descansar els peus.

Roma - Dia 4

2008-09-24T11:07:00.004+02:00

El dia ha començat amb fred (per a variar), furtant uns bocates de l'hotel per a dinar i agafant el Metro per a anar a Villa Borghese que antigament era la residència d'un cardenal o una persona per l'estil. La vila en si es un terreny brutalment gran i ajardinat i te alguns edificis-mansions on supose que viurien els senyors que al llarg dels anys han viscut en aquesta vila. Jo el que realment envejava eren els arbres per on corrien els esquirols i l'estany central on hi havia patos de diversos tipus; ja voldria jo un jardí així a la meua caseta!

Conforme arribem veiem un lloc on alquilaven bicicles, tàndems i cotxets amb 4 rodes per a 2 o 4 persones que anaven a pedals. No ens vam poder resistir a recòrrer aquell parc tan gran amb un d'aquestos cotxets i en vam alquilar 2: 1 de 2 i 1 de 4. I es allí on va començar una lliço brutal d'Extreme Biking: No va quedar ni un maleït caminol de pedres, costera, bony a la herba, toll o costera que no pujarem o baixarem! Va ser una hora molt divertida! Inclús se'ns va eixir la cadena del lloc!

Una vegada acabat el tour pel parc, vam anar direcció al museu on hi havien obres d'art italianes molt importants que la familia Borghese havia comprat al llarg dels anys (o això crec que era) i, disgust que vaig tindre, quan la xica que venia les entrades ens va dir que aquell dia hi havia que fer una reserva prèvia per a poder entrar. Ni que aquell museu fora tan gran com el del Prado com per a taxar els visitants d'aquesta forma! Total que com en Dilluns tancaven i a part, se'n anavem a l'endemà em vaig quedar a dos veles.

Se'n vam anar a vore Sta. Maria la Major que es una basílica molt gran que té un tros de cada: Planta romana, ampliacions del segle XIII i ampliacions del XVIII que li donen un aire molt peculiar. Després ens vam asseure a la font que hi havia a la plaça d'aquesta esglèsia per a dinar els bocates i es ací on va començar la nostra gegantesca caminata que es pot veure en el mapa següent.

Segons Google Maps això son vora 6km. Més lo del matí que no està reflexat amb l'horeta de bici i el rato de passejar per dins dels monuments. Quin dia de donar-li al peu!

De Sta. Maria la Major, a la Piazza Venecia on vam visitar un horrible monument militar ja q estava obert i era gratis, d'ací per carreronets al Panteó, a S. Luigi dei Francesi (a vore dos quadres de Caravaggio) a la Piazza Navona a fer-nos un gelat i d'ací creuant el Tíber o Tevere (com ells li diuen) i passant per davant del Castel de Sant Angelo i pel costat del Vaticà, fins al nostre hotel. Quan vam arribar estavem destrossats i amb els peus fets pols. Vam descansar una horeta i vam anar a la Piazza Spagna a sopar i a estar un ratet asseguts a unes escales de marbre que hi ha on hi havia molta gent fent botelló i cantant amb guitarres i tal. Curiòs i pintoresc.

Roma - Dia 5

2008-09-24T10:48:00.004+02:00

L'últim dia a Roma el vam passar de compres i pegant voltes per la zona centre a la qual hi ha que anar caminant perque el Metro no hi arriba. Així que mentre hi arribavem vam passar per la via Condotti que es on estan les tendes de Prades, Bulgaris, Cartiers i demés cognoms amb renom, on mirar un preu pot costar més d'un infart de cor. Qui s'ho puga pagar, endavant, no em fan cap enveja, ara bé; son boniques de mirar.

Una vegada arribats al Panteó de nou, vam anar a una tenda de pasta que vam trobar el dia anterior en la plaça annexa, on després de mirar tots i cadascun dels productes típics italians que hi venien (tipus de pastes, salses, adobs per a fer salses deshidratats, licors, dolços...) vam ixir d'allí amb la bossa plena. Després vam decidir anar a dinar a una trattoria de les que hi havien a Sta. Maria del Popolo cap on vam anar caminant. Després de dinar vam anar passejant cap a l'hotel, on ens esperava una furgoneta (van, com ells li diuen) per a dur-nos a Ciampino però com ens sobrava quasi una hora vam decidir entrar al Vaticà una vegada més ja que era el que més prop ens pillava.

A les 5 i quart vam eixir de l'hotel cap a Ciampino, allà les 6 de la vesprada ja estavem allà (esta prou lluny i enmig d'hortes i camins de caseta). L'avió va eixir a les 8 menys quart perque duia 45 minuts de retard així que vam arribar a Valencia City vora les 10, agafa el metro fins la parada de Xàtiva, un tren fins a Vila-real i cotxe fins Onda. Tots els mitjans de transport!. A les 12 en casa si fa no fa, cansats i amb fam però molt contents.

Noms

2008-09-14T21:44:00.009+02:00

De quan en quan, al nostre benvolgut El Full (Setmanari local d'Onda) apareix la llista de xiquets que ha nascut en els ultims mesos. Com a una li agrada xafardejar, jo sempre mire la llista comptant els xiquets de pares immigrants que han nascut i també els noms que els pares del terreno fiquen als seus fills. Així, en El Full d'aqueta setmana venia una llista d'aquestes i com no, allà que he anat a mirar-la.

Des de fa uns anys cap ací els José X i Maries Y em fa la sensació que han anat a menys per a convertir-se en altres noms un poc més "variats" per dir-lo d'alguna forma. Així es troben Diegos, Ikers, Carles(de Carla!), Iris, Álvaros, Aroes o Albes. També es poden trobar Bilals, Malaks, Jia Juns, Maryams i inclús Greaseros com Sandy (que no se si es xic o xica).

Però el que realment m'ha impactat, ha sigut vore el nom que Victor i Teresa han elegit per a la seua filla:

Rihanna (Sánchez Alvítez)

Està clar que cadascú li fica als fills el nom que els done la gana, però açò em pareix un poc...raro?Garrulo? De mal gust per a la xiqueta? :S No se, si alguna vegada tinc una filla, no li ficaria el nom d'una cantant de moda i menys si els seus cognoms son tan castellans com els que la xiqueta té. Si s'haguera dit Rihanna Radcliffe o Rihanna Middleton no se, crec que pot quedar millor.

Pot ser una en el fons es una antiga que apostaria per noms més normals que no facen que l'assenyalen els altres xiquets a l'escola o potser simplement hi ha que acostumar-se com en el seu moment quan van aparèixer les Jennifers, Jessiques, Jonathans i Sarays. No heu se. Que penseu?

Cantamos algo Rijana! Vale vaaaa: "Fui a la orilla del riooooo y vi questabas muy solaaaa, vi que tabias dormiiiidoooo, vi que crecian amapoooolas..."

Furtawifi!

2008-09-12T20:25:00.008+02:00

Ja ho he contat en alguna ocasió pero ara vos presente les fotos: El tio que vaig pillar un dia dins dels cotxe furtant-me el wifi de la meua xarxa sense xifrar. Tindre a bé tapar-li la matrícula perque mira, acabe d'estudiar-me un tema avorridissim d'Arquitectura de Computadors i estic molleta i bondadosa.

Per als que no ho saben diré que ho vaig vore i em va fer tantíssima gràcia (ho dic de veritat) que men vaig anar corrents a per la càmera de fotos, i ací està el resultat:

1 - Molt discret ell: Estava prou mal aparcat (lluny de la vorera) i es queda amb el portàtil a dintre del cotxe. Una vegada tinc la prova, m'ixen les banyes de dimoni i men vaig i apague el router. Catarsis!

2 - Se'n va un de davant i aprofita per a aparcar-lo bé. El pobre xic que estava en mig d'una sessió de messenller (t'ho copie, Nat!) o d'escriptura d'un correu (ho dic perque teclejava) es va quedar parat, el vaig vore menejar la rata (Reparar conexión?) i, en un intent desesperat de recuperar la connexió, va ficar el portàtil al seient del copilot del cotxe; com si moure'l 40 cm anara a recuperar la xarxa! jaja.

3 - Total que el nostre amic, decideix anar-se'n.

4 - Com es pot vore, amb el portàtil en marxa.

5 - Fins la pròxima senyor Furtawifi!

I direu, perquè no la tens xifrada? Perquè tinc un receptor Wifi que no accepta encriptació WEP o WPA perquè ja té uns anyets i com encara funciona be, em sap mal canviar-lo. Per tant, o deixe inútil un ordinador o em quede amb la xarxa al descobert. I, de moment, es lo segon.

De totes formes, es la primera vegada que em passa, ja que acostume a mirar de quan en quan els identificadors dels ordinadors que es connecten al router i sempre han sigut els de casa. Sempre hi ha una primera vegada per a tot, diuen!

Jo crec que si es el seu mètode habitual de connectar-se a Internet, al preu que va la gasolina, més valdria que es contractara un ADSL bàsic per 4 duros i a viure! Perquè es pot fartar de pegar voltes pel poble! Quina llastimeta!

How Coke Is Made

2008-09-04T00:03:00.003+02:00

Este video ja du molt de temps al meu correu i segur que l'heu vist abans, però com em feia ilusió pujar un video des del meu ordinador per a vore que tal es veu, ací el fique.

No es que em vaja a ficar en plan "No a les drogues" ni res d'això; que cadascú es fique el que vulga al cos i si pot, que ho control·le. Soles dir, que veent com s'obté la cocaina em pensaria bastant si esnifar-me'n o no, perque es verí pur.

Si la mateixa mescleta sense el component de la coca en si ha de col·locar pero segur! En tant d'àcid, gasolina i coses així...quins ascos...

Video en molt baixa qualitat, pero es el que jo tenia! :D Té audio i tot.

Verd

2008-08-29T14:23:00.002+02:00

Tenia la pell verda. No es que estiguera malalt, simplement havia nascut d'aquesta manera i no era preocupant mentre conservara un tamany menut. Conforme passava el temps, rebia els rajos del sol i l'aliment des del propi interior de la terra, el seu tamany anava augmentant però la seua pell continuava igual de tersa i verda que des del dia que va nàixer.

Alguns es questionaven perque continuava mantenint aquest color de pell, altres simplement ho agafaven com un tret diferenciador i un tant excèntric i mentrestant aquest èsser estrany no volia, o no li interessava, enterar-se dels xiuxiuejos dels seus veïns; així estava un poc a resguard de certs comportaments que s'esperava d'ell.

Un bon dia es va despertar i va comprovar amb estupefacció que tots els seus veïns i amics, inclús els més llunyans, havien marxat de les seues cases i es trobava a soles. Va mirar cap a baix i allà els va veure a tots tombats, com descansant. Els va cridar i els va preguntar que hi feien allà baix i com pensaven pujar de nou. Algú li va replicar que no podien tornar a pujar, que era ell el que havia de caure ja que allò era lo natural.

El nostre amic primer es va riure, després es va quedar seriòs i finalment es va quedar molt pensatiu: Era realment lo natural? No podia quedar-se així, com era, on estava, mentre visquera? Devia ser com ells? Guanyava sent com ells? I en definitiva, QUE era ser com ells?. Es va passar quasi tot el dia pensant aquestes questions de forma molt intensa, fins que es va adormir.

A l'endemà, al poc de despertar-se es va adonar que la meitat de la seua pell era rogenca i se'n va alegrar molt; per fi començava a ser un poc com els demés!. Així que pensar en coses profundes feia enrogir la pell? Es va asseure al sol i va passar la resta del dia pensant coses serioses. Al caure la nit, ho va veure tot clar. Comprenia que no podia ser eternament jove, que el temps passava i que havia de fer coses de profit i positives tant per a si mateix com per al seu entorn. Potser tenia temps d'arrelar en algun lloc i qui sap! tindre una familia com havia fet son pare.

I aleshores, com a bona bresquilla madura, va caure de l'arbre feliç de completar el seu cicle.

Em fot...

2008-08-27T21:01:00.009+02:00

Em fot haver acabat el temari a l'acadèmia de Matemàtiques a Castelló, ficar-me a fer els exàmens de cursos anteriors per a comprovar com anem i no saber fer més que el 20% o 30% dels exercicis, de raros i complicats que son.

Em fot que els professors de l'UJI (almenys els que donen a Informàtica) siguen tan recabrons i fiquen els examens que fiquen. No siga cosa que un alumne que ha treballat aprove a la primera.

Em fot haver-me esforçat per a donar-me de morros contra la crua realitat.

Em fot haver treballat i saber fer la major part dels exercicis de classe per a no res; per que el dia D a la hora H quan gires la fulla de l'examen no hi ha ni un d'ixos. Bueno si, el que representa el 20% o 30%.

Em fot haver-me fotut durant dos mesos d'estiu anant a Castelló. Em fot haver perdut temps i temps i malgastat gasolina aparcant pel p*** Castelló.

Asco de carrera xa, pues no té assignatures que son palla ni res. Vaja banda d'inútils la que va dissenyar el plà d'estudis de 2001. En raó es vol reduir-la un any, si està clar: En llevar les assignatures inútils ja tenen la feina feta.

Si, estic enfadada. O Mr. Galindo es regala ficant l'examen (cosa que no ocorrerà, em remet al segon punt de l'escrit) o hauré perdut el temps miserablement. Cosa que em fot. GRRRRRRRR.

PD a mi mateixa - Si es regala no. Si fique exercicis que hem resolt a classe, bé. Si continua en la dinàmica de sempre lo atre.

Expo Quotes II

2008-08-24T22:38:00.019+02:00

Aquestes fotos han sigut preses a dintre d'un pavelló anomenat "El faro", que està construit a base de fang que fa que a dintre de l'edifici la temperatura siga molt menor que a l'exterior. Cal esmentar que no vaig vore ni un conducte d'aire acondicionat, ni un sortidor d'aire fred; jo pense que era la temperatura que era degut a l'efecte refrigerador del fang, com un botijo, però tamany XXL.

En fi, que allà va la segona i última tirera de fotoquotes. Se que no estic descobrint Amèrica, però voreu aixina gràficament, en gran i en l'ambient de l'Expo sempre fa que una assimile millor les coses i que a la vegada, li impacten més. Tant com per voler-ho compartir amb altra gent.

Morir per diarrea en ple Segle 21. Increible. Si una pastilla de clor segur que solucionaria moltissims problemes!

Les dues fotos següents, formen part d'una espècie de màquina de begudes/vitrina expositora en la qual només hi havien botelles d'aigua. La de la camiseta roja és una servidora! Menos mal que no se'm veu molt, que tenia unes pintes de guiri amb la càmera i la motxilleta...

Nosaltres no utilitzariem eixa aigua ni per a regar plantes o rentar plats.

No i no. Però hi ha qui no té més cocos i tampoc es just.

Aquest "stand" em va tindre davant una bona estona llegint el que dia la paret. Hi havia un xic que explicava el funcionament d'un nou model de vàter (crec que es el de la dreta): El cas es que la cisterna es de 3 litres en lloc dels habituals 5-7 que hi caben. La idea es que una vegada estires de la cadena, en lloc de malgastar un litre d'aigua en omplir el sifó en forma de "S" que fa que el vàter no faça olor, aquest model nou té un mecanisme en el qual hi ha una espècie de tap de silicona que segella el conducte i no deixa que torne la mala olor. Així no gastes almenys un litre d'aigua en reomplir el sifó cada vegada que estires de la cadena, amb el conseqüent estalvi de diners que suposa al cap de l'any gastar menys litres d'aigua. Igual ja ho coneixieu i us farà gracia que estiga tan sorpresa, però jo no ho havia vist en ma vida! El xic que explicava, va dir que fer aquest canvi requeria de mà d'obra.

Si s'amplia la fotografia, es pot veure tot el que fica a la paret!

I en molts casos, aquesta és la causa dels grans moviments migratoris que es produeixen a l'actualitat, sobretot els que tenen a veure amb el continent africà. Com se quiebra la salud de los ríos? Per exemple, muntant una explotació minera al Congo o a Uganda a prop d'un riu que utilitze productes químics per a tractar el mineral que extrauen de la terra. Mineral que té com a destí final un mercat occidental, as always.

Expo Quotes I

2008-08-21T22:05:00.007+02:00

Per si algú no ho sabia, el Dilluns vaig estar a l'Expo a Saragossa. Contar tot el que vaig vore allí seria molt llarg i al final avorridissim, així que ho resumirem en que feia bastant calor, hi havia amuntó gent de tots els colors, espectacles molt interessants, vaig recopilar noves dades en referència al medi ambient, han fet un muntatge espectacular i molt ben cuidat i en conclusió, que m'ho vaig passar la mar de bé, em va agradar bastant el lloc i, per supost, la visita per la ciutat que vam fer a l'endemà.

A part de tot això, vaig fer una catarba de fotos; tant al grup que anavem com als edificis i també (i de forma abundant) als miniresums que hi havien escrits a les parets d'alguns pavellons. A continuació fique algunes de les frases que més em van agradar:

o_O' (wow!)

Cultius hidropònics en lloc de reg per inundació typical planero. Forma "simple" d'estalviar aigua.

Filtració per ceràmica. Baratissim. Pensava que hi havia una altra foto, però es veu que no la vaig fer.

Un "invent" curiòs per a no esllomar als pobres crios que no tenen més cocos que anar tots els dies a per aigua al pou.

Hi ha insectes del desert que condensen aigua atmosfèrica en les seues pates i beuen conforme la gota se'ls escola a la boca. Aquest es un principi similar.

Este bon xic es va ficar davant justet quan jo feia la foto! Vista d'un pou aeri.

Com una patena

2008-08-07T21:23:00.005+02:00

En Gener de 2007 em vaig comprar el portàtil. Després d'any i mig, el pobre necessitava una formatejada urgent per a tornar a la normalitat, ja que no anava ni cara a l'aire de la quantitat de fauna, dades i aplicacions instal·lades que en ell vivien. El dia que el vaig arrancar per primera vegada, em va fer crear uns DVD de recuperació del sistema que ara anava a utilitzar i que restaurarien la configuració de fàbrica. Un luxe perque no hi ha que estar marejant-se amb baixar els milers de drivers per a tots eixos circuits que hi ha a dintre!

Total que quan ja m'havia decidit a formatejar-lo, l'ordinador em deixa mocà al mostrar-me per pantalla un missatge que dia:

"El CD de recuperación no es compatible con esta versión de su equipo. "

OMG!!! Ell mateix havia parit el CD, així que era un poc incongruent.

M'arme de paciència i toque al servei d'atenció al client, que contra tot pronòstic, son la mar de majos i amables (almenys els dos amb els que vaig parlar) i em diuen que m'enviaran per correu un DVD de recuperació de forma gratuïta i a posta per a aquest model de portàtil. I això que ja no estic en garantia, em pense.

Efectivament, una setmana més tard l'he rebut. Es curiòs però el sobre-paquet venia des d'Hongria, però la "factura" que adjuntava era d'una empresa holandesa. Sip, jo havia fet la "comanda", potser a Madriz o Barcelona, aquestos els ho havien dit als holandesos i aquestos a alguna empresa hongaresa, que haurà gravat el DVD. A sobre, el sobre té un segell d' Alemanya, com si haguera passat per allí. Si açò no és globalització, que baje dios y lo vea.

Però el motiu del post no es altre sinò ensenyar-vos lo super-net que se m'ha quedat l'escriptori després de la formatejada, per a que quede constància i es done fe de que també se tenir-lo buit.

Ací el teniu!

:D :D

PD - Les icones que hi ha, son les que venen de sèrie després de formatejar i restaurar la configuració de fàbrica! No son coses que ja m'he dixat pel mig, eh!

El gronxador

2008-08-02T16:17:00.002+02:00

Ella era tan menudeta i ell tan alt que per a poder estimar-se de forma còmoda, ell es va penjar una espècie de gronxador per a portar-la allà on anara i fer-ho tot junts. Amb el temps, el deixar de caminar darrere dels grans passos que ell feia, va fer que ella engrossara i engrossara, de forma que a ell cada vegada li costava més i més portar-la al coll. Aquest fet, feia que l'humor d'ell empitjorés dia rere dia i començara a questionar-se la relació amb aquella xica tan grossa. Ella ho notava i hi volia posar remei, però el llarg temps que duia asseguda al gronxador havia fet que les seues cames estigueren fluixes i apenes la pogueren sostindre.

Un bon dia, la corda del gronxador es va trencar i ella es va pegar una gran trompada. Ell la va mirar des de la seua gran altura i li va dir que aquella relació ja no tenia cap sentit. Ella va comprendre les seues paraules, ja que en definitiva, també eren les seues. Així que com van poder, ell encorvat pel temps de suportar el gran pes d'ella i ella a dures penes podent caminar amb aquelles cames plenes de goma, van tornar cadascú a sa casa.

Mai més van tornar a estar junts, però ell va comprendre que no devia penjar-se les seues pròximes companyes al coll i ella va decidir que mai més es penjaria al coll d'un home: Sempre caminaria al seu costat.

Put a smart in your life

2008-07-31T15:04:00.005+02:00

Aparcar en el p*** Castelló de matí i entre setmana pot ser una tasca molt complicada, inclús en estiu. Hi ha qui ja se les sap totes en quant a això i ja no perd entre 15 i fins 35 minuts pegant voltes per la zona de Fadrell, no como otras!

De més a prop.

Vist des de l'academia de Matemàtiques a la que anem. BE FREE MY FRIEND!

La pregunta es... això és multable?

Manda huevos

2008-07-22T15:22:00.003+02:00

Elein em va comentar fa uns dies que a la numeració que té cada ou a la closca, es pot saber en quines condicions ambientals i "socials" va pondre una gallina eixe ou. Concretament, mirant el primer dígit, es sap si les gallines han sigut criades en total llibertat i de forma ecològica o criades en una gabieta on només fan que cebarles per a que ponguen ous i més ous. Jo no tenia ni idea d'açò. Als pocs dies, quan anava a bollir un parell d'ous, ho vaig recordar i vaig veure que el primer dígit que tenia l'ou era un "3".

El problema, es que no sabia si aquest tres era molt bo o molt roin, ja que la escala va del 0 al 3 pero no sabia si la "bondat" de la posta, tenia ordre ascendent o descendent. Així que ara fa una estoneta ho he recordat i ho he buscat a l'inefable Google, on he llegit diverses coses que es podrien resumir perfectament amb la següent imatge:

Imatge de LaCoctelera.com

La informació que acompanya a aquesta imatge es pot trobar en el següent enllaç.

Total que a casa comprem uns ous que fan que la gallina es trobe en les pitjors condicions possibles, entenent per això una total falta de llibertat de moviments per a l'animalet, lo qual es una putada en tota regla.

En fi, a veure si ratlle un poc als meus pares al fer la compra i trobem ous que no tinguen un 3 en la numeració, perque pensant-ho bé em dona molta llàstima que les crien d'aquesta forma i ara que ho sé, voldria intentar canviar això. Sóc conscient que en la major part de productes d'origen animal que tinc a la nevera ocorrerà el mateix o una cosa pareguda, pero algo es algo. Sic.

Croniqueta del cap de setmana

2008-07-21T17:32:00.009+02:00

Com ja duc una temporadeta en la qual una llig molta menys premsa de la habitual, passe d'avorrir-vos / picar-vos / entretindre-vos amb politiqueos i temes d'actualitat social a contar-vos la meua vida que bueno, potser no té tanta gràcia (perque no té res d'extraordinaria) però es lúnic que puc escriure en aquesta sequera informativa autoinduida.

Total que aquest cap de setmana ha sigut variadet: En Divendres nuit se'n vam anar a Artesa City, ja que eren festes i tocava la Supermagic. Servidora i un parell més ens vam comportar i a una hora prudencial se'n vam tornar a casa, ja que estavem formals i no haviem begut. Em vaig despagar perque m'abellia fer-me un parell de cerveses i no els en quedava a l'hora que nosaltres vam aparèixer per allà!

En Dissabte de vesprada/nit, vam canviar la "muntanya" per la platja i ens en vam anar al Grau a fer un pic-nic a la platja. La veritat es que s'estava molt bé tirades a l'arena (damunt de tovalles, clar) després d'estar de xarreta i de relax, en mode xilín xilaut amb la música del Bamboo de fons vam anar als tres xiringuitos. Sent sincera: no m'agrada cap dels 3 (bueno, Buda la música si, però la mitja d'edat es bastant alta). Això ja ho sabia abans d'anar, pero bueno, una vez al año no hace daño. L'ambient de l'orquestra m'agrada molt més: Em pareix menys artificial el rotllo i la gent i en el meu cas, es coneix a més gent del poble i del teu àmbit que als xiringuitos.

En Diumenge: caseta per tutti il mondo. Vaig estar per allí pegant-me un banyet, estudiant, anant a visitar a la veïna, regant i jugant a cartes amb els meus uelos, que els agrada amuntó jugar al xinxón.

Montanejos

2008-07-13T21:05:00.011+02:00

En l'anterior post se'm va oblidar afegir un item a la llista de plans inminents: L' escapada a Montanejos d'aquest cap de setmana.

Les 3 famoses expedicionaries, vam arribar a Montanejos sobre les 19'30 de la vesprada, vam descarregar i vam anar a fer una volta de reconeixement pel poble i voltants. Em va sorprendre lo arreglat que està tot el recorregut del riu: pavimentat i totalment passejable d'un extrem a l'altre del poble, es nota que es un pilar fonamental del turisme del poble. Després de sopar, vam anar a prendre algo a un bar local. Ens vam clavar en un pub anomenat La Oficina, pot ser per nostàlgia homònina de la nostra "estimada" Oficina ondera i també perque era el que més ambient juvenil tenia a eixes hores. Una birreta o similar i mil fotos xorres més tard, ens en vam anar a casa, xarradeta i a dormir.

Al dia següent la expedició es va veure augmentada amb l'aparició de 4 ~~garrules~~ amigues més que venien a passar el dia. Lo típic: Volteta pel poble, baixada, passeig i bany al riu (a pesar de la creixent nuvolositat i frescor que alguna bruixa convocava!) a una part no massa bona degut a la massificació de la zona del final que es més bonica, tornada, fer el dinar, dinar, xarrada, xarrada+café a un bar proper i ja cap a casa unes i altres. Hi ha que dir que tot això ve regat amb una quantitat indecent de fotografies que espere tindre prontet.

Tuxi i jo, a pesar del mal temps que ja s'havia establert, se'n vam anar a banyar-se al riu. Yes, a la part "final" que no vam poder anar de matí degut a la quantitat de gent que hi havia. Almenys l'aigua estava calenteta, pero el vent que feia a l'eixir de l'aigua et congelava les idees. De nit, pluja forta durant un ratet, fresca, birreta jo, rom les altres llanterneres, xarrar, tele, fotos i a dormir.

Tallafoc amb torres elèctriques en una vessant d'aquesta muntanya.

Ficaria alguna foto més graciosa però es possible que alguna no hi estiga d'acord i no en tinc més que no isca ningú! :P

Aquest matí, les dos enganxades a l'aigua dolça se'n hem tornat al riu després de desdejunar. Hui allò pareixia la platja de Cullera/Gandia o qualsevol exageració d'eixes però a escala reduida, es clar. A més l'aigua estava condenadament freda i hem durat poquet a dintre tot i que hem entrat dos vegades. Ara bé, el sol calfava moltissim, el cel estava totalment ras (qui ho diria després de la negror del dia anterior) i s'estava molt a gust a pesar de tota la gent. Quasi ens adormim al solet i tot. Després, tornada a casa, dinar, siesta, netejar el pis i cap a casa-casa!

Hi ha que dir que quina fartada de pujar costeres! Una que està acostumada a viure a un poble on quasi tot es pla, es molest haver de pujar costeres i costeres cada vegada que ixes de casa, encara que siga per a comprar el pa. Les primeres pujades no les duiem massa bé, però tant ahir com hui ja pareixia que anavem més lleugeres. En contrapartida, l'aire allà es sec, poc apegalòs i fa olor a la abundant vegetació que hi ha al voltant, cosa que no podem dir ací, on ens peguen unes esnifades estupendes d'argila atomitzada dia a dia. Una altra cosa que m'agradat es saludar i que et salude la gent (especialment major) que et creues quan vas a passejar d'ací cap allà. Es una cosa que em pareix que té molt d'encant! :D

En resum, cap de setmana molt relaxant i divertit i el més important: Servidora ha pogut agafar almenys un tonet més en aquesta pell "moruna" que té!

Dies de fer el gos

2008-07-09T15:05:00.004+02:00

Res, com no tinc feina a causa de la crisi del sector tauleller, aquest estiu es de relax. Estic tan gossa i tan relaxada que a penes tinc idees per a escriure al blog, i es que el millor per a desconnectar es no-pensar o almenys pensar poc.

La vida pirata es la vida mejor!

Així que estic fent lo que no he pogut fer (en la mesura que jo voldria) al llarg del curs: LLegir, dormir i jugar a l'ordinador, coses ben simples que em donen la sensació de que realment estic de vacances. Des del 25 de Juny a ara m'he llegit "Nosaltres, els valencians" (la segona part me lhas de deixar, cosí), dos Nationals Geographics que tenia endarrerits de Maig i Juny i m'he tornat a rellegir les cent-i-pico fulles que duia llegides de "Gödel, Escher, Bach: Un Eterno y Grácil Bucle" per a tornar a agafar el fil des del principi ja que es un poc rallant. Espere acabar aquest llibre que es bastant gros al llarg de l'estiu i també voldria llegir-me ja d'una bona vegada l'últim de Harry Potter.

D'altra banda aquest any m'estic superant i pràcticament ja he anat més vegades a la platja que l'any passat que en deguere anar 4 o 5 com a molt. I això que no m'emociona! Ah, també tinc vida social, no vos penseu que tot es ordinador i lectura.

Pròxims plans i/o events?

Escapadeta a Terol de dos dies el 25 i 26 de Juliol.
Començar l'acadèmia de Matemàtiques el pròxim Dilluns.
Bronzejar-me una miqueta més, de forma que no parega sueca.
Dedicar-me a la jardineria de forma urgent quan se m'arregle la mà

PD -Antón, jo també m'enganxat a l'Ikariam des d'un parell de dies després de que ho digueres en l'anterior post! Si es que una es dèbil per a tot!